Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ja fa quatre dies que sóc a Tours. La ciutat és preciosa. Després de la feina, cada tarda, m'he perdut pel barri vell de Sant Martí, amb la plaça Plumereau com a eix central, plena de terrasses i amb els seus característics edificis envoltant-la. Prop d'allí, el restaurant Da Vinci, molt ben decorat. L'estona passa volant enmig de la història que amaga cada racó. També he pogut visitar la imponent catedral, amb uns vitralls preciosos (la imatge correspon a l'exterior de la catedral). I com no, pel carrer Nacional, el carrer per excel·lència de la ciutat. I quan el cos reclama tranquil·litat, què més que "une petite promenade" pel costat del Loira... Les tardes es fan curtes a Tours!
Comentaris