Cau de llunes


Un preciós poema, emocionant, ple de força i de màgia de la Maria-Mercè Marçal! Ai la lluna...

Cau de llunes

Avui, si venia
La lluna morta,
L’amor cantaria
Que truca a la porta.

I si ens arribava
Amb gep a Ponent,
L’amor cantaria
En quart creixent.

Si la lluna era
Rodona i roja,
L’amor cantaria,
L’amor boja.

Mes ai, si ve blanca,
Rodona i blanca,
L’amor cantaria
Que la porta tanca.

I si duu la lluna
Un gep a Llevant,
L’amor cantaria
L’amor minvant.

Ai, quina ufana de lluna!
Amic, sortim en finestra
Entre les dotze i la una!

Lluna, moneda de coure
A l’aire, duu-nos fortuna
Entre les dotze i la una!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)