Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Continuant amb exemples d’aquesta democràcia que en realitat no ho és gaire, tenim el cas de la Núria Pòrtulas, la noia de Sarrià de Ter acusada de pertànyer a alguna organització terrorista fantasma. Encara dura la pantomina d’aquesta farsa, sense proves contra ella. A Girona i rodalies s’estan fent multitud d’actes de solidaritat amb ella, malgrat els intents repressors. Mentre la Núria espera sentència, els corruptes, els capitalistes que no fan res més que embutxacar-se una bona pila de diners, continuen lliurement pel carrer. A més, ara es veu que en aquesta democràcia espanyola en la que estic obligada a viure, tampoc es pot mirar enrere i investigar el passat, el maleït i tenebrós franquisme... Cal que disfressin aquesta farsa sota el nom de democràcia...? 
Comentaris