Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ja fa una bona colla de dies, com ja vaig comentar, a Brunyola vam celebrar la consulta per la independència del nostre país. Entre totes les activitats que hi vam organitzar, n’hi va haver una que em va entendrir especialment: l’animació infantil. Va ser un bon exercici veure com la mainada animava als més grans a cantar i a ballar, provocant que els anys acumulats a les còrpores de molts desapareguessin per uns instants i les ànimes es tornessin totes infantils. La il·lusió dels petits s’encomanà als grans i per una bona estona, sota la majestuositat del castell hi regnà la innocència, essent els infants i les ànimes des infants que tots portem a dins els que impregnaven l’atmosfera. Tan de bo aquest infant que totes i tots portem a dins sortís més sovint; segur que el món seria molt més humà!
Comentaris