Un poema de Miquel Arimany


Entre el desert del no-res...
Entre el desert del no-res i l’oblit
hi ha els oasis de les coses.
tu al jorn arrapa’t ben fort, que la nit
avança, les palpebres closes.
Entre el desert del no-res i l’oblit
Llança, amor meu, el teu crit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol