Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
És hivern, concretament el febrer... I amb el febrer, temps de calçots, aquesta dolça ceba que sucada amb una salsa semblant a la del romesco fa les delícies d’un munt de paladars. Alhora, la cocció al foc de la parra de la ceba, l’extracció de la part a sucar i menjar-ho solemnement amb un pitet per evitar que els pits quedin bruts de ceba és ja de per si tot un ritual. Alhora, fer una calçotada és un bon pretext per reunir els amics més pròxims i els més llunyans o també tota la família! I després d’engolir aquesta saborosa hortalissa, és el moment de fer un traguinyol de vi, seure a taula amb la família i/o els amics, menjar quelcom més i fer una llarga sobretaula culminada amb un improvisat partit de futbol. Quin bonic cap de setmana de calçotada!
Comentaris