Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Reconec que vaig poc a la capital del Principat. Primer de tot pel preu abusiu de Renfe, i segon per manca de disponibilitat. Però la setmana passada, per motius laborals hi vaig anar. Després de realitzar la meva tasca, vaig aprofitar per passejar una miqueta per la gran urbe. I les sensacions totalment contraposades depenent del lloc; per exemple, al barri de Gràcia vaig copsar la familiaritat del barri, un petit gran poble. Per contra, al centre, a les Rambles, tot molt més impersonal. Bàsicament botigues i turistes, cares que divisen el no-res. I entremig d’una voràgine de cotxes, motos, busos, metros, etc, em vaig sentir com una petita formigueta perduda enmig el desert....
Comentaris