Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
L’altre dia, en una de les poques estones que m’entretinc davant la “caixa tonta” vaig veure un reportatge sobre els sommeliers, aquestes persones que es dediquen a la degustació de vins i a descobrir-ne totes les aromes que el formen. Sincerament, sempre ha estat un món que m’ha atret, això de ser capaç de distingir amb les narius tots els components d’aquest fruit del raïm. Poder distingir l’olor i el gust de la fusta en un glop del líquid blanquinós, vermellós o morat fosc sempre m’ha fascinat. Suposo que deu ser l’entrenament i les degustacions les que permeten tal plaer olfactiu i del paladar. De moment, però, em conformo em veure un bon vinet, ja sigui blanc, negre o rosat, tant si té gust de bóta de roure com si és afruitat! 
Comentaris