Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Cada dues setmanes, al bar al Cercle de Girona hi ha un concert. Un concert íntim, ple de tendresa i de bones intencions. El cantautor de Sant Pere de Riudebitlles Cesk Freixas omple la minúscula sala d’aquest bar amb la seva música, les seves lletres i els seus pensaments. Són si fa no fa un parell d’hores de lleure, alhora que una agradable estona per abstreure la ment o pensar en el que diuen les cançons, interpretar-les cadascú a la seva manera. Moments de riure, ironia, emocions, descobriments... Tot un seguit de sensacions barrejades, al voltant de vells i nous amics (fets en aquests dimecres encerclats). Cada dos dimecres, un petit i màgic tresor en forma de cançons s’amaga a les nits gironines...
Comentaris