Instants del temps

Som instants del temps. Efímers. Avui hi som i demà ja no. Vivim preocupats en el demà i sovint no valorem suficient el dia a dia. I els que marxen deixen un buit que fa replantejar-se moltes coses. Com un estel fugaç estem de pas en aquest món, sovint bonic, sovint trist, sovint podrit, sovint feliç. Tota un amalgama de sensacions i sentiments barrejats. Buidor i alegria. Sensacions contraposades, antagòniques se succeeixen, talment espurnes transportadores de sentiments. I nosaltres, en el fons, no som res més que instants dels temps que ens trobem, xoquem, a vegades sabem a on anem i altres no, per desgràcia també ens odiem i ens estimem...

http://www.youtube.com/watch?v=3gIWYfKNsw8
http://www.youtube.com/watch?v=ySe9h_aJYHI

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol