Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Escampats per la comarca i la província, hi ha autèntiques perles paisatgístiques, naturals i artístiques. Gorgues, llacs amb agradables camins per passejar-hi, platges recòndites, camins de ronda. El resseguir d’un rierol et pot obsequiar amb una bonica gorga, la caminada per la platja et pot regalar una bonica posta de sol, la passejada al voltant del llac, amb multitud d’espècies animals i vegetals que sovint per desídia, oblidem que hi són; el vaivé dels peus al costat de les muralles i escultures et permeten trobar històries màgiques o verídiques esculpides a la pedra... Tot una petit tresor proper que m’encanta descobrir i redescobrir!
Comentaris