Lluís Companys

Aquesta matinada no l’altra va ser un dia trist. Sota l’esguard de la lluna plena, al castell de Montjuïc de Barcelona es commemorà el 68è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys, víctima del maleït franquisme, l’únic president europeu assassinat pel fastigós feixisme. I malgrat el pas del temps, encara continua vigent el judici que el condemnà a mort. Aquests dies s’està revisant aquest procés judicial a fi de declarar-lo nul, però ningú podrà retornar a Catalunya el seu president legítim, mort per defensar els seu poble i la llibertat d’aquest. Però per molt que passin els anys, Companys sempre serà el president. Cal continuar avançant president. El millor homenatge, la victòria de la llibertat i la solidaritat!

Deixo escrita una breu ressenya bibliogràfica de Companys, extreta de l’enciclopèdia virtual viquipèdia, a on hi ha més informació sobre el president (http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Companys_i_Jover)

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona República Espanyola.
Nascut en una família pagesa amb arrels nobiliàries, va ser el segon germà de vuit. Després d'acabar el batxillerat ben jove, es traslladà a Barcelona, hi estudià dret a la Universitat. Ja atret per la política, l'any 1900 fundà a la universitat l'Associació Escolar Republicana i és militant de la Unió Republicana. Companys està influït per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopolític de la crisi de la Restauració Borbònica i optà per la participació en la vida política del país. Després dels Fets del ¡Cu-Cut!, participà en la creació de Solidaritat Catalana i, quan aquesta es disgregà, Companys s'adherí a la Unió Federal Nacionalista Republicana, arribant a ser president de la secció política en 1910. Paral·lelament a la seva activitat professional d'advocat laboralista de sindicalistes, col·laborà amb diaris republicans com La Aurora i anys més tard a La Barricada. Entra a formar part del Partido Reformista de Melquiades Álvarez i escriu en l'òrgan del partit, La Publicidad, amb Josep Zulueta, Laureà Miró i Trepat i Eusebi Corominas.