Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La setmana passada es va celebrar al Palau de la Música Catalana un sentit homenatge a Lluís Maria Xirinacs, qui morí fa una miqueta més d’un any a Ogassa, en la pau el Ripollès, bressol de Catalunya. M’agradaria haver assistit a l’homenatge a un lluitador incansable per les llibertats i pels drets humans. Personatge incòmode a la classe política, sempre al costat del poble, la seva altra ànima, la seva raó de viure, amant de la pau. Encara recordo quan inicià una plantada al bell mig de la plaça de Sant Jaume per demanar la independència de Catalunya. O les assegudes davant la model per clamar per la llibertat dels presos polítics durant el franquisme. La seva persona fou proposada com a candidat a premi Nobel de la Pau, però no se li acabà atorgant. Per desgràcia, en aquest nostre país han de passar segles abans no es reconegui la tasca d’aquells qui lluiten per un futur més digne i millor pels seus conciutadans. Però Xirinacs és una més de les flames que mica en mica aniran construint un país de clarors i llibertats, una flama que no s’apagarà perquè el seu llegat perviu en nosaltres. A tu també company, el millor homenatge, la victòria de les llibertats!
Comentaris