Efímer

Efímer
S’acosta la tendresa
Vers uns llavis secs pel vent
Màgia en aquell instant,
Efímer,
A on es pressent l’amor acostant-se.

Volàtils segons
A on el temps es detura,
Tremolor latent,
I s’estimen les ànimes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol