Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ai, agulleta, enganxada a la xeringa que em treus el son ja de fa un parell de dies. Fava que sóc, fer-me por un tros de metall tant primet que ni la llum et pot il·luminar. Però ai pobreta de mi, quin deliri d’angoixa només de pensar que em penetraràs els meus estimats sanguinis capil·lars... No entris gaire endins la meva sang, que sinó l’aire em faltarà, però amb una mica de sort avui no em faràs pas desmaiar, t’ho dic ben clar ;-)!
Comentaris