Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui es tornarà a celebrar el judici contra dos nois gironins encausats per la crema d’una fotografia del monarca de l’estat veí. Es tornarà a repetir la mateixa farsa d’abans, de fa uns mesos? Dos nois condemnats per cremar un retrat. Mentrestant diumenge a la nit, malauradament, Girona estava plena de banderes anticonstitucionals, símbols feixistes i retrògrads, símbols d’un passat de sang. I ningú va dir res? No, no passa res. Aquí només rebem d’una banda. Un són impunes davant la llei. Altres, altament vulnerables. A on és la llibertat d’expressió? Potser només és per uns quants? Desgraciadament em sembla que la resposta a aquesta pregunta és afirmativa... Però, quan canviaran les coses, quan viurem plenament en llibertat, ja sigui personal o de poble?
Comentaris