Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Sovint tinc la infausta sensació que visc envoltada d’una cortina de fum. Els mitjans de comunicació són titelles al servei del govern del moment, regits per les directrius dels qui tenen el poder socioeconòmic. Pel carrer tot són cartells invitant a consumir, a vacances meravelloses... Els futbol ens hipnotitza, el diner ens sedueix, tot tintat de fum per no veure més enllà. I tinc ganes de trencar aquesta cortina per veure què hi ha darrere; tinc curiositat per trobar un nou sentit a aquesta societat que s’esquerda per tots els costats, per trobar una societat no de consum però si de fum de felicitat i solidaritat. 
Comentaris