Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La meva gent: els meus amics i amigues, els meus pares, les meves cosines i cosí, els meus veïns, els meus companys de pis, els companys de feina. Fins i tot els desconeguts amb qui em trobo diàriament pel carrer, però de tanta coincidència sembla que ja formin part de la meva vida. O la gent que no he vist mai però que ja sigui via llibre, música o internet, em donen estímuls i coratge per descobrir noves realitats, experiències i voler aprendre més coses d’aquesta vida! Vosaltres sou la meva gent! Una abraçada molt gran i molta pau, salut i revolució! Sou la meva dansa, la meva sardana!
Comentaris