Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
S’acosten unes eleccions, i conseqüentment, uns dies de feixuga pre-campanya i campanya electoral. Època de mentides. Ara sortiran tots els polítics de torn a demanar el vot, a prometre la seca, la meca i la vall d’Andorra. Tot seran somriures, tot seran bones accions, tot serà hipocresia. I quan els necessitarem, ens escoltaran? Escoltaran el poble? Escoltaran els clams de milers de persones contra les agressions al territori (MAT, TAV, especulació immobiliària...). I qui ens explicarà, entre d’altres fets, per què encara se segueix torturant a moltes comissaries (informes d’Amnisita Internacional així ho deixen a entreveure)? Sortirà un partit del qual no vull ni anomenar el nom que advocarà pel bilingüisme, adduint una falsa discriminació lingüística, com ja ha començat a fer. I com aquest exemple molts més. Fàstic, mandra, desídia; s’acosten dies de mentida (com cada quatre anys)! Espero que no tingueu una mala digestió
Comentaris