Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXIX)
Aprofitem per fer
una caminada pels carrers del barri, benestant, amb cases que precisament
barates no semblen. Passem pel carrer Úri i anem tirant. Teníem ganes de tastar
els pastissos d’una pastisseria a on anava Sissí, la Ruszwurum (http://www.ruszwurm.hu/en/ ) però està tant curulla
de gent que ho desestimem.
Passegem durant una
bona estona i finalment, baixem a peu pel Bastió dels Pescadors fins a arribar
de nou al Pont de les Cadenes i travessem el Danubi, a on hi ha fins i tot
creuers parats i que tal com s’explica (https://en.wikipedia.org/wiki/Danube; https://ca.wikipedia.org/wiki/Danubi ):” El Danubi és un riu de l'Europa
central, el segon en
longitud després del Volga. Neix a la Selva
Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar
Negre. Tanmateix,
la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el
Brigach.
La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta
nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest
a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a
Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia),
Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a
Ucraïna).
Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi
romà. Des de fa
segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a
la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya)
a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta
del Danubi entre
Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Geografia
Conca hidrogràfica
El Danubi és l'únic dels grans rius d'Europa que va cap a l'est,
recorrent 2.852 km fins a finalitzar el seu curs a la mar
Negra, formant
el delta del Danubi (4.300 km²) a Romania i Ucraïna. De manera curiosa, aquest riu es mesura a partir de la seva
desembocadura (i no a partir de la font com és habitual), i n'és el punt
inicial el far de Sulina.
És navegable per vaixells transoceànics fins a Braila (Romania) i per embarcacions fluvials fins a Ulm (Alemanya), a una distància d'uns 2.575 km;
aproximadament, 60 dels seus 300 afluents són navegables. Els més importants
són els rius Lech, Isar, Inn, Morava, Váh, Raab(Rába), Drava, Tisza, Sava, Siret i Prut. Hi ha canals que uneixen el Danubi amb els rius Main, Rin i Oder i un altre canal surt del Danubi per desembocar directament
en el mar Negre al port de Constanza, abans d'arribar al delta.
El seu cabal és considerable (6.500 m³/s), com correspon a un riu amb una conca extensa. El Danubi ha
causat inundacions desastroses en gairebé tots els països que travessa,
especialment a Romania. La seva amplada és variable, com correspon a un riu que
travessa diverses zones diferenciades pel que fa al relleu: Baviera, Àustria,
plana hongaresa, congost de les portes de Ferro, Valàquia (plana meridional de Romania).
La seva amplada abans de dividir el delta és de gairebé
800 metres, dividint-se en tres braços (Braţul) principals: Braţul Chili,
el més cabalós, al nord, amb 865 m d'amplada en la seva desembocadura, situat
entre Romania al sud i Ucraïna al nord; Sulina al centre (canalitzat, amb
177 metres d'ample en la seva desembocadura) i Braţul Sfântul Gheorghe al
sud, amb 465 metres d'amplada. El delta del Danubi és una zona molt
important des del punt de vista ecològic, ja que constitueix un extens aiguamoll utilitzat per moltes aus migratòries des de finals de la primavera fins a començaments de la tardor. El delta del Danubi va ser declarat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera l'any 1990.
El Danubi passa per ciutats importants com:
·
Ulm, Ingolstadt i Ratisbona a
Alemanya;
·
Bratislava a
Eslovàquia;
·
Budapest, on el
famós pont de les Cadenes creua el riu unint Buda i Pest, a Hongria;
·
Vukovar a
Croàcia;
·
Galati a
Romania.
És una via molt important per a l'Europa central i oriental,
encara que el seu trànsit és, en el context europeu, d'una menor importància
relativa en comparació a la del Rin. Això es deu a la menor densitat de població de la conca, a la seva menor industrialització, i sobretot,
a l'heterogeneïtat social, econòmica, cultural, política i lingüística dels
països que travessa. Tanmateix, és probable que la integració europea serveixi
per a enderrocar tots els obstacles creats per aquesta heterogeneïtat i faci
augmentar considerablement la seva importància econòmica com a ruta natural.
Per això, serà fonamental disminuir el problema de les inundacions de primavera
amb obres de canalització, dragatge de la llera i drenatge de les zones
inundables, així com l'establiment d'acords que facilitin la lliure comercialització
de les matèries primeres més pesants i de menor valor específic per tona entre
els diferents països danubians (minerals i materials de construcció, etc.).
L'agricultura dels
països danubians és, en general, extensiva, basada en l'explotació de
propietats mitjanes i grans, en gran part col·lectivitzacions a partir de
la Segona Guerra mundial, sobretot en els països socialistes sota la influència soviètica.
Té molta importància el conreu de cereals (especialment blat i blat de
moro), patates, remolatxa sucrera, raïm, així com la ramaderia, tant intensiva com extensiva, i l'agroindústria. És famós
el vi tokay, i la paprika o pebre
vermell com a
condiment, ambdós productes d'Hongria, així com la cervesa a Baviera i la República Txeca. A Ucraïna i Romania, és molt
important la pesca que
es fa vora la desembocadura i en el riu mateix.
La indústria és l'activitat econòmica més important en gairebé
tots els països danubians. Les matèries primeres per a aquesta indústria
utilitzen el Danubi com a via de transport principal (100 milions de tones
anuals el 1989, abans del conflicte serbibosnià). Entre les principals branques
de la producció industrial, es poden esmentar les relacionades amb material de
transport: automòbils Audi a Ingolstadt i BMW (Bayrischer Motors Werke) a Munic
(Baviera, Alemanya); Skoda, del Grup Volkswagen, a la República Txeca; Ikarus
(camions i autobusos, amb llicència de la Volvo de Suècia) a Hongria; Sava i
Yugo a Iugoslàvia, Dacia a Romania (amb llicència Renault) i altres empreses,
així com la indústria ferroviària (construcció de vagons i locomotores, etc.).
La indústria pesant (indústria química i siderúrgica en tots els països
danubians; petroliera i petroquímica a Romania), així com la producció de
maquinària de precisió a Alemanya i Àustria, també són molt importants.
El comerç mai va ser tan actiu com en l'Europa occidental. Aquest
fet es va deure a l'heterogeneïtat cultural, socioeconòmica i política dels
països danubians. El renaixement del comerç serà molt més factible amb la
recent ampliació de la Comunitat Europea. (Continuarà)
(La imatge és de l'interior del Parlament d'Hongria)
Comentaris