Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: descobrint nous llocs per Budapest (9 de desembre de 2017; dia 3) (I)

Avui de nou ens trobem amb què no tenim aigua calenta, i que no vindran a arreglar-ho fins que ja siguem fora. No tothom es troba bé aquest matí, de manera que una de nosaltres es quedarà i així també podrà veure què cal fer per tal de poder disposar d’aigua calenta...

Un cop vestits i ja a punt, sortim al carrer i tornem a esmorzar a l’”Allday”. Avui no els propietaris no estan tant de bon humor i són un xic més rudes. De totes maneres, ens serveixen i un cop ja hem fet el primer àpat del dia, ja marxem al que hauria de ser la nostra parada del dia, que no és altra que la Sinagoga de Budapest (https://www.disfrutabudapest.com/sinagoga-judia ), considerada la més gran del món després de Jerusalem. Hi arribem i caiem en què és dissabte, el sàbat (https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A0bat; https://en.wikipedia.org/wiki/Shabbat ), el dia sagrat pels jueus. Així doncs, fem una volta per fora i ho contemplem. A fora també cal dir que hi ha molta policia.

Sobre aquesta Sinagoga, s’explica el següent a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Doh%C3%A1ny_Street_Synagogue; https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Sinagoga_de_Budapest ):” La Gran Sinagoga de Budapest (en hongarès: Dohány utcai zsinagóga) és la sinagoga més gran d'Euràsia i la segona més gran del món. Està situada al carrer Dohány en el districte d'Erzsébetváros a Budapest. Conté 3.000 seients. Aquest temple fa 75 metres de llarg i 27 metres d'ample i es va construir entre els anys 1854 i 1859 en estil neomorisc. La seva decoració es basa fonamentalment en models de l'arquitectura islàmica del nord d'Àfrica i de l'Espanya morisca (en particular La Alhambra). L'arquitecte vienés Ludwig Förster considerava que no era possible identificar una arquitectura jueva "típica", i per tant va utilitzar "formes arquitectòniques identificables amb grups ètnics afins al poble israelita". El disseny interior s'atribueix a Frigyes Feszl.

La casa natal de Theodor Herzl s'alçava al costat d'aquesta sinagoga. En el seu lloc s'aixeca el Museu Jueu que allotja la Col·lecció Judaica Històrica i Religiosa; es va aixecar l'any 1930 en un estil arquitectònic d'acord amb el de la sinagoga; el 1931 es va annexar a l'edifici principal. El carrer Dohány té fortes connotacions relatives a l'Holocaust, ja que constituïa el límit del gueto de Budapest.

Història

Construïda des de l'any 1854 fins al 1859 per la comunitat de Pest segons els plànols de Ludwig Förster, la monumental sinagoga té capacitat per a 2.964 seients (1.492 per a homes i 1.472 en les galeries femenines) i és la més gran d'Europa i la segona del món. La consagració de la sinagoga es va realitzar el 6 de setembre de 1859.

La sinagoga original va ser bombardejada pel pronazi Partit de la Creu Fletxada el 3 de febrer de 1939. Va ser usada com a base de ràdio alemanya i com a estable durant la Segona Guerra mundial. L'edifici va sofrir danys severs causats per atacs aeris durant l'ocupació nazi, especialment durant el Lloc de Budapest.

Durant l'era comunista l'estructura, seriosament danyada, va tornar a convertir-se en casa de culte per la ja molt disminuïda comunitat jueva. La seva restauració va començar el 1991 i es va acabar el 1998. La restauració va ser finançada per l'estat hongarès, així com per donacions privades.

Exterior

La Gran Sinagoga va ser originalment edificada en una àrea residencial. La casa en la qual Theodor Herzl va néixer estava situada en una zona que actualment forma part del complex de la sinagoga. El complex de la Gran Sinagoga està format per la pròpia sinagoga en si, a més del Museu Jueu, el Temple dels Herois, el cementiri jueu i un memorial dedicat a l'Holocaust.

Gran Sinagoga

L'edifici té una longitud de més de 53 metres i 26,5 metres d'ample. És d'estil àrab, però el seu disseny mostra una mescla d'estils bizantí, romànic i gòtic. Té dues cúpules situades cadascuna sobre les dues torres octogonals de 43 metres d'alçada, a més d'una vidriera en forma de rosassa situada sobre l'entrada principal.

Museu Jueu

El Museu Jueu està construït sobre la parcel·la en la qual es trobava la casa de dos pisos d'estil classicista on va néixer Theodor Herzl, situada de forma adjacent a la Gran sinagoga.  El museu, construït entre 1930-1931, conté una col·lecció de relíquies religioses, propietat de la Pest Hevrah Kaddishah (Societat d'enterraments jueus), objectes rituals usats durant el Shabbat i sales dedicades a les grans festes jueves i a l'Holocaust.

Temple dels Herois

La galeria i temple dels Herois, amb capacitat per a 250 persones, és usada per als serveis religiosos els caps de setmana i durant l'hivern. Va ser dissenyat per Lázlo Vágó i Ferenc Faragó, i es va afegir al complex de la Gran Sinagoga el 1931. És utilitzat com a memorial de tots aquells jueus hongaresos que van perdre la vida durant la Primera Guerra mundial.

Cementiri Jueu

El cementiri es localitza en el jardí posterior del Temple dels Herois, entre el Museu Jueu i la Gran Sinagoga. D'acord amb les tradicions jueves, els cementiris no poden estar en les instal·lacions de les sinagogues, però a causa que la sinagoga era part del gueto jueu, el complex va haver de donar refugi a part de la comunitat jueva que no tenia llar a l'interior del gueto; això va implicar que durant la fam de l'hivern de 1944-1945, que juntament amb el fred extrem va assolar el gueto, més de 2.000 persones haguessin de ser enterrades en les instal·lacions de la sinagoga, malgrat que això va contra les tradicions del poble jueu.

Parc memorial de l'Holocaust Raoul Wallenberg

El Raoul Wallenberg Emlékpark (parc memorial), al pati posterior, conté el Memorial als màrtirs jueus hongaresos — almenys 400.000 jueus hongaresos van ser assassinats pels nazis. Construït per Imre Varga, s'assembla a un salze les fulles del qual porten inscripcions amb els noms de les víctimes. Hi ha a més un memorial dedicat a Wallenberg i a altres justs entre les nacions, entre ells: el vicecònsol suís Carl Lutz; Giorgio Perlasca, un italià que es va fer passar per cònsol espanyol, i continuant l'obra d'Ángel Sanz Briz, va lliurar passaports espanyols als jueus, fent-los passar per sefardites, encara que el seu origen fóra d'un altre tipus: va aconseguir salvar 5.000 jueus de Budapest; monsenyor Angelo Rotta, un bisbe italià i nunci apostòlic del Vaticà a Budapest, que va emetre documents que al·legaven que estaven batejats, per així salvar-los dels treballs forçats, així com passaports vaticans juntament amb el seu secretari, monsenyor Gennaro Verolino durant la Segona Guerra mundial, missions que van aconseguir salvar més de 15.000 jueus hongaresos. (Continuarà)

(La fotografia és de l'exterior de la sinagoga de Budapest)