Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el poble Vell de Corbera, el castell de Miravet i retorn cap a casa (dia 3; 3 de desembre de 2017) (I)
De nou, ens llevem sense gaires
presses. Amb tota la calma i parsimònia esmorzem i posem les coses al cotxe.
Fem una petita passejada pel poble i em fixo en què hi ha un monument en honor
a Jaume Ferran i Clua, un famós metge i bacteriòlge, del qual es conta a
viquipèdia el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Ferran_i_Clua): “Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, la Terra Alta, 1 de febrer de 1851 - Barcelona, 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà el vaccí antitífic, l'antiràbic i un altre
contra la tuberculosi.
Vida i obra
Fill del metge del poble. Féu els estudis primaris a Sant Lluís
de Tortosa,
féu el batxillerat a Tarragona i, el 1873, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona.
Exercí de metge a Tortosa i arribà a director de Sanitat marítima i director de
l'Hospital Civil. S'interessà professionalment per la naixent bacteriologia i
les investigacions del Dr. Pasteur. El juny del 1884 i, davant l'epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l'Ajuntament de Barcelona el comissionà per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. A Marsella
aconseguí unes mostres del bacil que provocava el còlera i que Koch havia
aïllat un any abans. Les mostres les va posar en cinc flascons, disposat a
dur-les a Catalunya per provar una variant del mètode de vaccinació de Louis
Pasteur.
A la duana de la Jonquera arribaren els problemes: les ordres eren
de destruir els flascons amb el còlera per evitar que la malaltia entrés en
territori espanyol. Dins del seu maletí els duaners recolliren quatre flascons.
Durant vuit dies van retenir el doctor Ferran a la frontera. Finalment fou
alliberat i aconseguí d'endur-se dins un mitjó el darrer flascó. Amb els bacils
que salvà va poder elaborar un vaccí contra la malaltia. Els conills
porquins del vaccí foren el mateix doctor Ferran i la seva família. Per sort la
medecina va funcionar bé.
Al cap d'un any, el 1885, el còlera arribà al País Valencià i el doctor Ferran hi fou cridat. A Alzira inoculà 30.000 dosis del vaccí. Les autoritats alertades per alguns metges contraris a Ferran,
van prohibir que continués vaccinant la gent. Per ordre del ministre Romero Robledo se suspengué la vaccinació, la qual cosa comportà que
s'arribés a les 150.000 víctimes mortals a Espanya en aquell any 1885. Dels vaccinats per Ferran en van morir només 54.
Del 1886 al 1905 dirigí el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona. Preparà vaccins antitífics, antiràbics i antituberculosos. Exposà la teoria del pleomorfisme del bacil de
Koch el 1887 i deu anys més tard publicà amb F. Viñas i R. de Grau, un
complet estudi sobre la pesta
bubònica a Portugal.
Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la
ciència europea i
va ser reconegut per l'aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial.
El 1919 aconseguí el vaccí antialfa contra la tuberculosi.
S'interessà per la fotografia per poder recollir documentalment l'evolució dels seus
cultius bacterians.
Publicà les propietats de l'emulsió de bromur
d'argent, com a
alternativa a les existents, que multiplicava per deu la sensibilitat de la
pel·lícula.
Honors
·
El 1952 l'Ajuntament de Tortosa el va nomenar fill adoptiu de la ciutat.
Se li va dedicar un homenatge del qual avui perdura una placa commemorativa
(massa alta per ser llegida des del carrer que en porta el nom) a l'edifici,
vora el riu Ebre, on
residia: la casa de la Generalitat (Tortosa).
·
El 1952 es va inaugurar en honor seu un
monument en el carrer de la Princesa de Madrid.
·
L'any 1972 els Amics del passeig de Maragall, van
aixecar en honor seu un relleu de bronze sobre una estela, obra de
l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001), al passeig de Maragall, entre el
carrers de les Acàcies i de Garcilaso.
·
En l'actualitat una fundació de recerca biomèdica porta
el seu nom, la qual convoca anualment beques d'investigació en salut en la seva
memòria.
·
Existeix un Instituto de Educación Secundaria (IES) "Jaime Ferrán Clúa" a San Fernando de Henares (C. de Madrid).
·
Escola Doctor Ferran i Clua, a Corbera d'Ebre, Escola
Doctor Ferran i Clua, al districte de Sant Andreu de Barcelona, i Escola
Jaume Ferran i Clua, a Valldoreix, centres d'educació primària nomenats en el seu
honor.
·
Després que els hereus van acabar amb
l'activitat als terrenys on hi hagué els laboratoris on treballà el doctor
Ferran i Clua, la lluita veïnal aconseguí que l'Ajuntament hi edifiqués
l'escola que porta el seu nom, que va començar a funcionar el curs 1982-83.”
Després de
fer el petit passeig pel poble nou de Corbera, ens enfilem cap al Poble Vell de
Corbera (http://www.poblevell.cat/ca/inici/inici.html ). Tal i com
i s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Poble_Vell_de_Corbera_d%27Ebre ), “El Poble Vell fou l'antiga ubicació
de Corbera d'Ebre (Terra Alta). El conjunt està agrupat a l'entorn de
l'església parroquial de Sant Pere, completament destruït durant la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil
espanyola. S'estén sobre un tossal de 337 metres d'altitud, el turó de la
Muntera, a la vora de la serra
de Cavalls i de la de Pàndols. Les ruïnes de Corbera van ser declarades bé cultural
d'interès nacional, el 1992, per la Generalitat de Catalunya i constitueixen un monument a
la Pau. El nucli vell
de Corbera d'Ebre forma un conjunt a part de la nova població, damunt d'una
petita elevació de terreny. És format per pocs carrers amb cases ensorrades de
maçoneria i teules, algunes de les quals serveixen per tancar el bestiar. S'hi
conserven alguns portals adovellats de mig punt, alguns arcs medievals
aprofitats, algun porxo i panys de carreus amb mènsules motllurades. Ja fora
del petit nucli, destaca l'església vella de Sant Pere, d'estil neoclàssic,
actualment també en runes. És un edifici fet amb carreus ben tallats, de planta
basilical amb nau central i dues de laterals, de quatre trams i absis, que no
sobresurten a l'exterior. Les voltes (desaparegudes) eren d'aresta i en algun
lloc amb cúpula o mitges cúpules. La façana principal és dividida verticalment
en tres tossos, emmarcats per pilastres adossades. Sobre el cos lateral de
l'esquerra s'alça el campanar, de planta quadrangular, de dos pisos d'alçada.
El cos central, acabat en frontó mixtilini, conté la porta d'accés, de tres
nivells d'alçada. El coronament de la façana.
L'edifici de l'església neoclàssica (que sembla que en substituí
un altre de romànic) es comença a construir a finals del segle XVIII i no
s'acabà fins entrat el segle XIX. Durant la guerra civil no es destruí del tot,
però en quedar abandonada (se'n construí una de nova dins el nou nucli de
Corbera bastit després de la guerra) sofrí espoliacions i s'anà enrunant. (Continuarà)
(La fotografia és d'El Poble Vell de Corbera)
Comentaris