Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): visitant el museu de la batalla de l’Ebre, la Serra de Pàndols, el Pinell del Brai i Gandesa (dia 2; 2 de desembre de 2017) (i XII)

Fora del nucli urbà

·         Balneari de la Fontcalda: Se troba a 13 km del poble. És un paisatge natural, a la vora del riu Canaletes. Lo nom se vincula al nom de la font d'aigua mineromedicinal calenta que està a prop del riu Canaletes, no gaire lluny del Santuari. Aquesta font, popularment se coneix com “la Font dels Xorros”. Lo Santuari va ser construït aproximadament lo segle XVI i l'església al segle XVIII (d'estil neoclàssic). L'any 1936 durant la Guerra Civil espanyola, el santuari va ser cremat i es va destruir tot lo que havia a dins. Lo primer diumenge de maig se fa una Romeria a la Fontcalda.
Hi ha una llegenda sobre la Fontcalda on se diu que en la vall hi havia un pastor de Prat de Comte, i passejava per prop de la font que hi ha. Se diu que aquest pastor va veure una imatge que ningú tenia cap mena de notícia. L'home va rebre un senyal del cel i que es va portar la fotografia per comunicar la notícia a altres pastors i quan l'anava a mostrar, aquesta havia desaparegut. Lo pastor va tornar al lloc de l'aparició i va trobar a la Verge. En poques hores va arribar la notícia a Gandesa i molts van anar a venerar-la i la van traslladar a l'església de Gandesa però que en poques hores havia tornat a desaparèixer i estava al mateix lloc de l'aparició, la Fontcalda.
·        Poblat ibèric del Coll del Moro: Se tracta d'un jaciment de la tribu ibèrica “ilercavons”, situat als afores del poble. Aquest nucli es va fundar entre els segles VI AC i el S. I DC. Se troba a 483 metres. Ocupa un espai, que no va ser triat per casualitat, ja que és lo punt més alt del poblat s'hi pot veure tota la Terra Alta. Aquest punt és una torre construïda amb pedra seca, que tenia com a finalitat la defensa del poblat juntament amb una muralla. Comparteix característiques amb altres poblats com lo del Tossal del Moro de Pinyeres (Batea), tot i que, el de Gandesa era el més gran del seu entorn amb 3300 metres quadrats. Lo jaciment està construït per una necròpolis amb tres àrees diferents. Durant la Guerra Civil espanyola, el general Franco hi va ubicar el seu quarter per dirigir l'estratègia de la Batalla de l'Ebre.
·        Serra de Pàndols: És una serralada que es troba entre els municipis de Gandesa i Pinell de Brai. La seva elevació màxima és coneguda com “la Punta Alta”, amb una altitud de 704 metre (Puig Cavaller). La Serra de Pàndols està inclosa al Pla d'Espais d'Interès Natural. En la Guerra Civil espanyola, aquest nucli va ser l'escenari de violents combats. Era una posició clau per dominar el conjunt de la Terra Alta.
·        La fonteta: És un indret amb aigua de molt bona qualitat. Arran de l'abastiment a Gandesa se la bateja com “la Font de la Salut”, però la tradició ha conservat lo nom de fonteta. Està declarada “Àrea recreativa pel Medi Natural”. Trobem ombres, taules de pedra, focs per cuinar, aigua i aixopluc.
Escut
L'escut de Gandesa és un guant blanc situat sobre l'escut de Catalunya, el blasonament del qual és conegut heràldicament com los Quatre Pals.
L'origen del guant de l'escut és una llegenda sorgida arran de la "Farsa de Gandesa”, nom popular que rep lo casament ocorregut a Gandesa el dia 17 d'octubre del 1319, entre l'infant Jaume d'Aragó i d'Anjou, fill de Jaume II lo Just i hereu de la Corona d'Aragó amb la infanta Elionor de Castella i Portugal, filla del rei Ferran IV de Castella. La llegenda diu que quan va acabar la cerimònia religiosa, el príncep va fugir precipitadament, però deixà abandonat un dels dos guants que portava. A partir d'aquell moment, lo guant va prendre importància fins a l'actualitat, que forma part de l'escut de Gandesa.
Festes importants
·         Festa de Sant Antoni: Se celebra el 17 de gener. Aquesta està documentada des de 1801 en lo llibre comptes de la Confraria de Sant Antoni, tot i que es creu que prové de l'edat mitjana. Aquesta festa consta de diferents actes: los balladors amb lo “Baconet de Sant Antoni” i les pubilles, pubilleta i hereu, fan una recollida de llenya pels carrers de Gandesa. Seguidament, los balladors fan ballen la dansada, un ball tradicional, al voltant del foc. Aleshores, davant de l'església es beneeixen i es posen a la venda les coques de Sant Antoni. La tradició diu que per Sant Antoni es rifava un baconet (porc) que durant l'any se passejava per Gandesa i tothom l'anava atipant.
·         Festes Majors de Gandesa: Tenen una durada de 5 dies. Normalment, se celebren a finals d'Agost principis de Setembre. Són en honor a la Mare de Déu de la Fontcalda, la patrona del poble. Se té constància de la celebració d'aquestes festes des de l'any 1900 gràcies a uns butlletins. Tot i que hi ha hagut canvis en les festes majors cada any, los actes que han perdurat fins avui són lo volteig de les campanes que fan saber als vilatans que les festes ja donen lo seu toc de sortida. Un altre dels actes tradicionals són la plega, on les pubilles i hereus van recollint en un mocador les donacions de la gent del poble. Lo ball de la Dansada o jota gandesana, és un altre dels actes que no falten durant les Festes Majors.
·         Festa del vi: Se celebra el primer cap de setmana de novembre. En los seus orígens la Festa del vi era una celebració entre les colles d'amics. Celebraven la finalització de la verema i de la temporada. Actualment, és lo principal acte on se mostren los vins de la Denominació d'Origen Terra Alta. Al voltant de la Cooperativa de Gandesa s'instal·len les parades de diferents cooperatives de la comarca i cellers particulars on se poden degustar els diferents vins que elaboren. Lo dissabte la cooperativa obsequia amb un aperitiu a tots los assistents. Durant la mateixa fira s'organitzen diferents actes relacionats amb lo món del vi, com ara diferents conferències per tractar les problemàtiques agràries i cursos de tast de vins. De cara a un públic més jove, sempre hi ha actes que no falten durant la Festa del Vi és com concerts de música. Lo dissabte la festa acaba amb lo ball popular fins a altes hores de la matinada. Lo dia segle, es porta a terme el dinar popular amb la tradicional “clotxa”, dinar típic dels veremadors.
·         Romeria a la Fontcalda: La Romeria a la Fontcalda es celebra el primer diumenge de maig. Lo dia anterior a la Romeria de la Fontcalda (dissabte), els nens anuncien l'arribada de la Romeria de la Fontcalda. Toquen les campanes i criden “a la Fontcalda”. L'endemà se surt a les 7 del matí i es va caminant fins a la Fontcalda. Se surt des de l'església. A les planes (entrada a Gandesa) es beneeix lo terme i la Fonteta. Un cop s'ha arribat al cap de la costa, la processó saluda la verge i es fa un esmorzar, on les persones aprofiten per descansar. Tot seguit, los caminants baixen les costes de la Fontcalda.  La majoria de persones, porten un mocador blau. Aquest camí és de 13 km. Un cop s'ha arribat, s'oficia una missa i es balla una sardana. A continuació les famílies o grups d'amics dinen. Al final del dia es torna en processó al poble fins a l'església on los fidels s'acomiaden de la Verge fins a l'any que ve.”
Després d’haver fet la cervesa enmig d’una animada conversa, optem per tornar ja cap a Corbera d’Ebre, a on acabem sopant d’allò més bé al mateix lloc a on hem esmorzat i fet el vermut, és a dir, a “El Racó del Passeig”, a on ens cruspim una pizza deliciosa. El lloc està ple de gent i hi ha molt d’ambient. Ho reguem amb un vi i per acabar la vetllada, anem a l’apartament a fer una darrera cervesa, una dutxa reparadora i a fer petar la xerrada fins que el cansament i la son ens vencen!
(La fotografia és del Poble Vell de Corbera)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol