Visita al cor de Catalunya: Gósol i la Vall de la Vansa (del 26 al 28 de maig de 2017): dies 1 i 2; arribada a Gósol i visita a la Vall de la Vansa (26 i 27 de maig de 2017) (II)
Després de la cervesa, retornem a l’apartament i aprofitem per
sopar allí mateix amb les menges que hem portat de casa. I com que estem
cansats, ens n’anem a dormir... i dormo com un tronc en una habitació àmplia i
preciosa.
El nou dia s’aixeca i esmorzem també al mateix apartament amb tot
el que tenim. Com que per dinar decidim fer-ho també a l’apartament, abans anem
al poble a comprar una mica de pa. Allí ens assabentem que una de les coses més
tradicionals del poble són els pèsols negres!
Pugem al
cotxe i anem a la Vall de la Vansa (https://ca.wikipedia.org/wiki/Vall_de_la_Vansa ; https://www.escapadarural.cat/que-fer/vall-de-la-vansa_es; , que queda
a menys de 20 km del lloc a on pernoctem. Avui és la fira de les trementinaires
a la Vall (http://www.trementinaires.org/pages/festa.php) i hi ha un
munt d’activitats programades. El primer que fem és anar al museu de les
trementinaires (http://www.trementinaires.org/index.php?cont_id=8 ) , que és a
Tuixent (http://tuixent.ddl.net/ ). Tal i com
es conta a viquipèdia ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Tuixent ): “Tuixent és una població
situada al vessant meridional de la Serra del Cadí, a la comarca de l'Alt Urgell. Fou municipi independent fins a l'any 1973,
quan es va unir amb el terme de Josa de Cadí. Actualment és el cap municipal de Josa i Tuixén. Existeixen
tres vies principals d'accés al poble:
·
Des de la Seu d'Urgell, per la
carretera C-462.
·
Des de Solsona, passant pel coll de Port, ja sigui
per la C-462, passant per Sant Llorenç de Morunys i l'embassament de la Llosa del Cavall, o bé per
la LV-4241, passant per Port del Comte.
Una altra manera d'accedir al poble és a través de la pista que
passa per Montan de
Tost. Aquest camí, però, és poc recomanable a causa del mal estat de
la pista, ja que no està asfaltada.
L'origen del nom Tuixent és incert, potser
antroponímic. En documentació antiga del segle IX apareix com Tuxén. El nomenclàtor oficial de
toponímia major de Catalunya de la Generalitat escrivia el nom sense la lletra t i
amb accent agut a la e: Tuixén fins a l'actualització al maig del 2008 on es recupera el nom
tradicional i que seguia sent popular: Tuixent.
Apareix esmentat l'any 839 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Hi ha documentada l'existència d'un castell, del qual no en queda cap vestigi.
El segle XIX va ser una època convulsa, marcada per nombrosos fets
d’armes i Tuixent no en va ser una excepció. Així, el 3 de gener de 1823, en el
marc de la guerra de la Regència d'Urgell, a les acaballes del Trienni
Liberal, uns 400
homes sota el comandament del capitost absolutista Jep dels
Estanys van saquejar
el poble, causant sis morts i una quarantena de ferits. Seguidament es van
endur tots els homes al poble de Sant Llorenç de Morunys. Com a represàlia, el capità general Espoz y Mina va ordenar incendiar Sant Llorenç,
permetent la fugida d’aquests homes. El març del mateix any, el capitost
absolutista Pau Miralles va incendiar el poble de Tuixent. Les hostilitats van
seguir fins al juny del mateix any, amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
A la mort de Ferran VII i amb l’esclat de la Primera Guerra Carlina van tornar els aixecaments armats. El 19 d’agost de 1835, uns sis
mil carlins comandats per Climent Sobrevies “Muchacho”, Jeroni Galceran
“Galceran de Prats” i Manuel Caunas es van presentar a Tuixent per rendir-la en
favor de la causa carlina. Després de 5 dies de setge i davant la resistència
dels tuixentins, el 24 d’agost iniciaren l’atac, incendiant algunes cases
extramurs. Amb l’arribada d’uns 600 homes dels pobles veïns (Gósol, Puigcerdà,
Bellver, Prullans, Montellà i la Seu) i després de dues setmanes de lluites,
els assetjadors es van retirar a Sant Llorenç.
El segle XIX també va estar marcat per canvis demogràfics
notables. Si a principis de segle la població era de prop de 200 habitants,
l'any 1857 s'assoleix el màxim històric de 847 habitants. A partir d'aquesta data es produeix el
fenomen contrari i la població decreix, causada per la migració de molts cap a
zones industrialitzades o cap a Amèrica.
L'any 1973 es va unir amb el municipi de Josa de Cadí.
Es tracta d'una població tradicionalment dedicada
al sector primari, amb explotació de boscos i bestiar. Actualment, si bé encara
hi ha activitat ramadera, està molt enfocada en el sector terciari, sobretot el
turisme, restauració, cases de pagès i l'estació d'esquí nòrdic.
L'església parroquial de Sant Esteve de Tuixent es troba situada a la part més elevada del poble. Es tracta d'un
edifici d'estil romànic del segle XI. A l'interior de l'església es conserva una talla
romànica policromada d'una mare de
Déu que data de finals del segle XII i un retaule dedicat a sant Sebastià, de finals del segle XVI.
A uns 3 quilòmetres del poble, seguint la carretera C-563 en
direcció Josa i Gósol, es troba l'ermita romànica de Sant Jaume, del segle XI o XII.
El darrer cap de setmana de maig es celebra la Festa i Fira de les
Trementinaires, en la qual hi tenen lloc diversos actes de divulgació en els
diferents pobles de la vall i una fira de productes artesans a Tuixent.
El 25 de Juliol, per Sant Jaume, se celebra un aplec a l'ermita de Sant Jaume, situada a 3 km del poble.
La Festa Major se celebra el segon cap de setmana de setembre.
Antigament la Festa Major se celebrava per la mare de Déu del Roser (7 d'octubre) i, per tradició, encara ara se celebra la festa petita o segona
Festa Major.
A principis de desembre, generalment pel pont de la Puríssima (8 de
desembre), se celebra
la Fira d'artesania de la Vall, en la qual artesans locals i també d'arreu de
la comarca i d'altres llocs del país venen els seus productes.
El museu de les Trementinaires, inaugurat l'any 1998 i situat a la planta baixa de l'ajuntament,
explica l'ofici de les trementinaires.
Aquesta activitat, practicada durant el segle XIX i principis del XX per un
nombre important de les dones del poble i d'altres poblacions veïnes, consistia
en la recol·lecció de plantes, l'elaboració de remeis i la seva
comercialització a gran part del territori català.[6]
El Jardí Botànic de les Trementinaires, vinculat al museu, està
situat a l'entrada del poble i recull una àmplia varietat de les espècies
autòctones de la vall amb propietats aromàtiques i medicinals, utilitzades en
aquest ofici per a elaborar els diferents ungüents i remeis. Algunes d'aquestes
espècies són presents també al Jardí Botànic Urbà de les Trementinaires, que
està format per un conjunt de mostres situades al llarg del poble.
El ball de Llancers és una dansa de
quadrilla que tradicionalment es ballava per la Festa Major. Consta de cinc
passos o figures: els braços, la
cadena, la balança, l'adéu i el xotis, cadascuna de les quals amb
una coreografia i música pròpia.
Tot i que als anys 50 es va deixar de ballar, en els últims anys
s'han fet intents per tal de recuperar-la i actualment es balla durant la Festa
de les Trementinaires i, més recentment, per la Festa Major.
L'escola pública de primària, antigament situada a l'antic edifici
de l'Ajuntament (a la plaça Major), es va traslladar al seu emplaçament actual
l'any 1960 i dóna servei als municipis de Josa i
Tuixén i de La Vansa i Fórnols.
A 500 metres del poble hi ha situada una pista poliesportiva.” (Continuarà)
(La fotografia correspon als paisatges de la Vall de la Vansa)
Comentaris