Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent la Vall de Viñales i retorn a l’Havana (15 d’abril de 2017; dia 12) (VII)
Components químics
Aloemodina
regula el funcionament de la mucosa
intestinal.
Aloeoleina
millora úlceres duodenals i
estomacals. Disminueix l'acidesa.
Aloetina
ajuda a neutralitzar els efectes de
les toxines microbianes.
intervenen en la formació de
proteïnes.
Carricina
reforça el sistema immunològic i augmenta les defenses.
Creatinina
resulta fonamental en les reaccions
d'emmagatzematge i transmissió de l'energia.
Emolina, emodina i barbaloïna
generen àcid salicílic d'efecte analgèsic i antifebril.
Fosfat de manosa
agent de creixement dels teixits amb
efecte cicatritzant.
activitat emolient sobre la pell.
Saponines
Fitoesterols
d'acció antiinflamatòria.
Hormones vegetals
estimulen el creixement cel·lular i la
cicatrització.
Mucopolisacàrids
responsables de la hidratació
cel·lular.
intervenen en l'estimulació de les
defenses de l'organisme.
Accions farmacològiques
Els diferents principis actius i diferents tipus de substàncies
que s'extreuen de l'Àloe vera es poden utilitzar en diferents camps
farmacològics i amb diferents finalitats.
Àrea
dermatològica
El contingut en mucílags del gel d'àloe vera fa que la planta
actuï com a emolient cutani. També conté enzims catalítics i substàncies proteiques (lectines) que bloquegen
l'acció d'enzims involucrats en processos inflamatoris. L'aïllament de
compostos fenòlics i enzims (peroxidasas) de reconeguda activitat antioxidant a partir del gel i de l'extracte metanòlic, provoca que tingui
capacitat regenerativa i protectora de la pell. Aquesta activitat es basa en
l'estimulació i creixement de fibroblasts, el que comporta un increment en el contingut de col·lagen i
glicosaminoglicans. L'àloe vera, també actua com a potent cicatritzant.
Activitat antimicrobiana
L'extracte sec d'àloe vera (al 60%) ha demostrat efectes
bactericides enfront diferents paràsits, organismes i fins i tot virus.
Aparell digestiu
El sèver a petites dosis (<60mg a="" actua="" aperitiu="" class="apple-converted-space" com="" dia="" i="" span="">
Aparell respiratori
L'extracte fluid d'àloe vera administrat en forma de xarop actua
proporcionant alleujament simptomàtic de l'asma bronquial.
Sistema immunològic
La fracció polisacàrida (com aceman) estimulen directament el
sistema immunològic a través d'una major activitat fagocitària (producció
d'interleucines per part dels macròfags), estimulació de les cèl·lules NK (natural killer) i una major
secreció d'interferó.
El sèver de l'àloe presenta dos fraccions amb activitat inmunomoduladora: d'alt
pes molecular (monosacàrids d'àcid glucorònic) i de baix pes molecular (barreja
de derivats antracènics). La primera fracció estimula la fagocitosi i protegeix
als leucòcits contra l'acció dels radicals lliures. Les antraquinones, en
presència dels leucòcits polinuclears, generen una disminució en l'activitat
del complement C. Aquest conjunt d'accions seria la responsable dels efectes antibacterians.
Recentment, també s'ha identificat el polisacàrid aloèrid amb
propietats immunoestimulants, tant o més importants que l'aceman. Aquesta
substància es troba present en petites concentracions (0.015%) en el suc pur de
l'àloe, però en quantitat suficient per aconseguir l'activació macrofàgica.
Oncologia experimental
Estudis realitzats amb extracte de la polpa d'àloe han demostrat
un efecte detoxificant enzimàtic en fetge, ronyó i pulmons, a partir de
l'activitat dels seus components polisacàrids sobre carcinògens i metabòlits
tòxics.
L'àloe-emodín-antranona, juntament amb dietilexil-ftalat, han
demostrat, tan in vitro com in vivo, efectes citotòxics en cèl·lules
tumorals neuroexodèrmiques, inhibint el creixement de cèl·lules carcinomatoses
i respectant la integritat de cèl·lules normals.
Acció analgèsica i
antiinflamatòria
Els compostos esterolítics identificats en els extractes aquosos i
clorofòrmics del gel d'Àloe vera tenen una activitat antiinflamatòria. També
s'ha demostrat que el subministrament d'extracte aquós liofilitzat d'Àloe vera
actuen com a analgèsics.
Diabetis mellitus
Els principis actius amargs integrants del sèver de l'àloe vera
han demostrat posseir propietats hipoglucemiants. El mecanisme d'acció es centraria en l'estímul de la producció o
alliberament d'insulina a través de les cèl·lules β dels illots de Langerhans.
Altres
L'aloïna i la barbaloína han demostrat capacitat inhibitòria de la
síntesi d'histamina.
L'aplicació de gels d'àloe vera lliures d'aloïna, polpa i
mucílags, en una solució estèril 40:1, administrat en forma de gotes, ha
demostrat provocar efectes benèfics en l'anomenada "queratoconjuntivitis
sicca", síndrome caracteritzat per l'extrema sequetat ocular, responsable
de provocar infeccions oportunistes, lesions a la còrnia i fotofòbia.
El sèver de l'àloe en dosis de 100 mg es comporta com emenagog
(augmenta el flux menstrual), mentre que a dosis entre 200 i 500 mg. afavoreix
les contraccions uterines actuant com a oxitòcic. (Continuarà)
(La fotografia correspon al passeig pel Vall de Viñales)
Comentaris