Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 7: passejada i feina (10 de setembre de 2016) (V)

Segons xifres del DANE, l'any 2010 Bogotà tenia una població de 7.363.782 habitants i 7.347.795 en l'àrea metropolitana, amb una densitat de població d'aproximadament 4.146 habitants per quilòmetre quadrat. Tan sols 15.987 habitants s'ubiquen a la zona rural del Districte Capital. El 47,8%de la població són homes i el 52,2%dones. La ciutat compta amb la taxa d'analfabetisme més baixa del país amb tan sols 3,4% en la població major de 5 anys d'edat.

És la major aglomeració de persones del país; supera per més del 21%a la segona a nivell nacional: tot el departament d'Antioquia inclosa la seva capital (6.065.846 hab).

Els serveis públics tenen una alta cobertura, ja que un 99,4% dels habitatges compta amb servei d'energia elèctrica, mentre que un 98,6% té subministrament d'aigua i un 87,8% de comunicació telefònica. No obstant això, segons la missió per al disseny d'una estratègia per a la reducció de la pobresa i la desigualtat, en el 2005 la ciutat presentava un 28,5% de pobres (persones que viuen amb menys de 2 US$ al dia).

A Bogotà, igual com en tota la resta del país, el procés d'urbanització accelerat no es deu exclusivament a la industrialització, ja que existeixen unes complexes raons polítiques i socials com la pobresa y la violència, les quals han motivat la migració del camp a la ciutat al llarg del segle XX, i han determinat un creixement exponencial de la població a les zones urbanes i l'establiment de cinturons de misèria als seus voltants.

Un exemple d'això és el nombre de desplaçats que han arribat a Bogotà. Segons la consultoria per als Drets Humans, Codhes, en el període 1999-2005 van arribar a Bogotà més de 260.000 persones com a resultat de desplaçaments, aproximadament el 3,8% del total de la població de Bogotà. Les localitats on es concentren la majoria de la població desplaçada són: Ciutat Bolívar, Kennedy, Bosa i Usme.

Els últims governants de la ciutat han realitzat campanyes dirigides a la ciutadania tendents a la reducció dels seus índexs de delinqüència. D'acord amb un informe oficial de la Inspecció de Districte, en els últims deu anys s'ha passat de 89,4 morts violentes per cada 100.000 habitants el 1996, a 37,9 el 2005. la qual cosa representa una reducció del 57,6%, tenint en compte que en el mateix període la població va augmentar en més d'un 25%. D'aquestes morts violentes, segons aquest informe, un 62,8% es van produir per homicidis, mentre que el 20,5% van ser causades per accidents de trànsit; a més es revela que un 85,1% de les víctimes van ser homes i un 14,9%dones.  Malgrat això presenta nivells de delinqüència menors als d'altres grans capitals del món.

El primer districte entorn de la capital del país va ser el Districte Federal de Bogotà, creat el 23 de juny de 1861 per tal que la ciutat fos residència del govern federal del que eren llavors els Estats Units de Colòmbia. En aquell temps, els límits del districte eren els rius Arzobispo (pel nord), Fucha (pel sud), Bogotá (per l'oest) i els Turons Orientals (per l'est). Tanmateix va ser suprimit en 1864 i el seu territori fou tornat al que era aleshores Estat Sobirà de Cundinamarca.

El 1905 es va reorganitzar completament la divisió territorial de Colòmbia i mitjançant la llei número 17 de l'11 d'abril es va crear novament el districte amb el nom de Districte Capital de Bogotà. Tal divisió va ser derogada el 1910; el districte va deixar d'existir aquell mateix any i Bogotà es va convertir de nou en municipi de Cundinamarca.

No fou fins al 1954 que el Decret Legislatiu 3640 del 17 de desembre del mateix any va crear elDistricte Especial de Bogotà aprovat pel president Gustavo Rojas Pinilla, que va entrar en vigor l'1 de gener de 1955. Mitjançant l'Ordenança Número 7 del Consell Administratiu de Cundinamarca se li van annexar els municipis cundinamarquesos veïns a Bosa, Engativá, Fontibón, Suba, Usme yUsaquén, així com part de la Colònia Agrícola de Sumapaz. Les esmentades localitats van conservar part de la seva antiga autonomia, fins que els anys següents van néixer les alcaldies locals, entre elles el mas de Chapinero que es va constituir com la primera alcaldia menor de la ciutat, i fou seguida el 1964 per Puente Aranda i 1967 per Ciudad Kennedy. Cinc anys més tard es va dividir el districte en 16 alcaldies menors, incloent-hi els municipis annexos. Es van crear noves alcaldies en els tres tradicionals sectors del centre: Santafé, Teusaquillo y Los Mártires; los Barrios Unidos del Norte, Antonio Nariño, San Cristóbal i Tunjuelito, segregada d'Usme. El 1977 es va crear l'alcaldia menor de La Candelaria, i el 1983, a causa del caos generat per les invasions al sud, el govern va disposar el pla Ciudad Bolívar i aquesta va passar a ser una altra localitat més de la ciutat. (continuarà)

(La fotografia correspon a hortènsies pels carrers de Bogotà)