Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 8: la diada, entre passejada i feina (11 de setembre de 2016) (II)

Les referències que va deixar Bolívar a la seva correspondència fan suposar que la seva infància va ser feliç, segura, envoltada de sòlids afectes i records agradables, amb parents destacats i influents, dins d'un ambient aristocràtic i en general, dins d'un ambient que li va brindar equilibri emocional i afectiu. En aquest sentit hi ha algunes anècdotes que es van fer populars a Veneçuela que presentaven a Bolívar com un nen turbulent pel fet que els escriptors romàntics van considerar indispensable atribuir-li una infantesa indòmita creient, segons la moda de l'època, que no podia sortir cap home excepcional d'un nen normal. Però s'ha demostrat que aquestes anècdotes van ser inventades i introduïdes als relats de l'escriptor i polític Arístides Rojas, considerat un excel·lent narrador però que va fer servir sovint la seva imaginació a manca de documents que demostressin la veracitat dels seus relats.

Simón, de l'estirp basca dels Bolibar Jauregui, però de raça tirant a mulata, va néixer la nit del 24 al 25 de juliol de 1783, en una casa pairal situada a la Plaça Sant Jacinto de Caracas i el seu nom complet era Simón José Antonio de la Santisima Trinidad Bolívar de la Concepción y Ponte Palacios y Blanco, amb el qual va ser batejat el 30 juliol 1783 a la Catedral de Caracas pel doctor Juan Félix Jerez Aristeguieta. El seu cosí germà, d'acord amb Juan Vicente, el pare, li va posar el nom de Simón.

El gener de 1786, quan Simón tenia dos anys, el seu pare va morir de tuberculosi, i així Concepción va quedar com a cap de família, vetllant eficientment pels interessos de la família fins a la seva mort. Les responsabilitats van fer que la seva salut, també malalta de tuberculosi, decaigués ràpidament i, segons l'opinió de metges historiadors, és possible que ja llavors Bolívar patís la malaltia, un tipus de tuberculosi que passa desapercebuda quan les defenses corporals són favorables. Concepción va morir el 6 de juliol de 1792, quan Simón tenia nou anys. Va disposar al testament qui s'hauria de fer càrrec dels seus fills.

Els germans Bolívar van passar llavors a la custòdia del seu avi, el senyor Feliciano Palacios, que quan va assumir el paper de tutor se sentia tan malalt que va començar a preparar també el seu testament per designar un substitut com a tutor dels seus néts i va decidir demanar opinió a aquests per respectar la seva voluntat. Simón va ser confiat al seu oncle senyor Esteban Palacios y Blanco, però com que aquest es trobava a Espanya, va quedar sota la custòdia de Carlos Palacios y Blanco, un altre dels seus oncles, que es veu que era un home amb el qual no hi havia una bona relació, perquè era tosc, de caràcter dur, mentalitat estreta, que sovint se n'anava de Caracas per atendre les seves propietats i que, per tant, solia deixar al seu nebot atès pels servents. En aquella època, Simón anava a l'Escola Pública de Caracas.

Bolívar no va ser gaire brillant com alumne de l'Escola Pública, institució administrada pel cabildo de Caracas, que funcionava deficientment a causa de la manca de recursos i organització.

Per aquell temps, Simón Rodríguez era mestre de Bolívar en aquesta escola. Carlos Palacios pensava enviar Simón Bolívar a viure amb el seu mestre perquè no podia atendre personalment la seva educació i sovint rebia les protestes de Maria Antònia, la seva neboda, sobre l'educació i atencions que rebia el seu germà petit. Davant la perspectiva d'anar viure amb el seu mestre, Simón es va escapar de casa el 23 de juliol de 1795, per refugiar-se amb la seva germana Maria Antònia, que va tenir la seva custòdia temporalment, fins que es va resoldre el litigi judicial a la Reial Audiència de Caracas. Es va decidir que havia de tornar amb el seu oncle Carlos, el responsable de la seva custòdia. Simón va tractar de resistir-se però va ser tret per la força de casa de la seva germana i dut per un esclau fins a casa del seu mestre. Un cop allà, les condicions en què vivia amb el mestre Rodríguez no eren les ideals, perquè havia de compartir l'espai amb 20 persones, en una casa massa petita per a tanta gent, i per això Simón va fugir un parell de vegades, però va acabar tornant-hi per ordre dels tribunals.

Poc temps després, Simón Rodríguez va renunciar al seu càrrec de mestre per anar a Europa i la Reial Audiència de Caracas va determinar que Simón fos traslladat a l'Acadèmia de Matemàtiques, dirigida pel pare Andújar i que estava molt lligada a la casa del seu oncle, Carlos Palacios. Sembla que en aquesta acadèmia la formació de Bolívar va millorar notablement en qualitat i quantitat i va ser complementada amb lliçons d'història i cosmografia impartides pel Andrés Bello fins al seu ingrés al Batallón de Milicias de blancos de los Valles de Aragua el 14 de gener de 1797.

A mitjans de l'any 1807, Bolívar va tornar a Caracas. El que es va trobar era una ciutat immersa en un ambient de gran agitació social i política que era governada per personatges interins sota la supervisió d'un regent real visitador, Joaquín de Mosquera i Figueroa, vist amb mals ulls pel col·lectiu de la ciutat. Aquest era un ambient poc propici per afrontar situacions de crisi i va ser una circumstància que va ajudar a precipitar els esdeveniments independentistes.

Bolívar havia tornat a la ciutat absolutament convençut de la imperiosa necessitat da la independència i va tractar de convèncer als seus parents i amics que aquesta era la millor opció però, llevat l'excepció del seu germà Juan Vicente, no va poder fer-ho fàcilment a causa que les notícies d'Europa arribaven molt tard i amb pocs detalls, de manera que el públic s'assabentava de les esdeveniments només d'una forma general i inexacta i això limitava la seva capacitat per avaluar la situació. Però les coses van canviar sobtadament en pocs dies, després d'una sèrie d'esdeveniments que van causar una commoció general a Caracas. A principis de juliol de 1808, el governador encarregat de Caracas, Juan de Cases, va rebre dos exemplars del diari londinenc The Times que el governador de Trinitat va remetre abans al de Cumaná i que relataven la notícia de l'abdicació del tron d'Espanya en favor de Napoleó.

(continuarà)

(La fotografia correspon a una catedral en un dels carrers de Bogotà)