Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 7: passejada i feina (10 de setembre de 2016) (VII)

Bogotà DC va ocupar el sisè lloc entre 50 ciutats d'Amèrica Llatina pels seus estàndards en qualitat de vida, alt potencial per fer negocis, i excel·lents condicions per al desenvolupament professional, segons l'escalafó establert per Amèrica Economia Intelligence. A nivell nacional, la importació de béns de capital ha estat incentivada pel Govern, i ha beneficiat de forma especial Bogotà, que participa amb el 24,4% del total de la indústria nacional (2003). La causa d'això és, en part, la seva ubicació geogràfica, que fa de la ciutat un punt estratègic en termes logístics, ja que el transport de mercaderia cap a altres llocs del país és relativament ràpid. De la mateixa manera es facilita l'abastament de matèries primeres per al sector industrial a la ciutat, per la seva proximitat a regions agrícoles com els Llanos Orientales. Per tot això, diverses companyies multinacionals han establert la seva operació regional allà durant les últimes dècades. Tanmateix, la distància respecte als ports disminueix els avantatges competitius per exportar productes industrials. Per aquesta raó, els serveis (incloent les telecomunicacions i el comerç), estan guanyant participació davant la indústria.
El 2005, els béns de consum van liderar la producció industrial, seguits pels béns intermedis i de capital. De les 248 mil empreses amb què compta Bogotà, el 78% es troben vinculades a activitats de serveis, i contribueixen amb el 76% de l'ocupació i el 79% del PIB. Les localitats en les quals es concentra el major nombre d'establiments industrials són Puente Aranda, Fontibón, Kennedy, Los Mártires, Engativá i Barris Units(en aquest ordre), on es destaquen la indústria alimentària, química, indústria farmacèutica, tèxtil, editorial i mecànica. També el 2005, la localitat amb major productivitat laboral va ser Tunjuelito, seguida per Chapinero i Teusaquillo.
Bogotà és la principal destinació turística del país, la qual cosa té una particular importància si tenim el compte el creixement positiu d'aquest sector a nivell nacional durant anys recents. Un altre sector industrial que ha crescut és el de la construcció, que contribueix directament a reactivar l'activitat econòmica de la capital.
El principal soci comercial internacional de Bogotà el 2003 van ser els Estats Units, seguit per la Unió Europea. La ciutat exporta principalment productes agropecuaris (30%), químics (10%), i tèxtils (7%), i importa material de transport (17%), maquinària excepte elèctrica (17%), i maquinària elèctrica (14%). A més, Bogotà compta amb diverses zones comercials i una creixent quantitat de centres comercials repartits en el seu territori. Els de mida petita, són nombrosos a les zones comercials com Suba i Fontibón.
A Bogotà es duen a terme més de 13 milions de desplaçaments al dia. La majoria d'aquests viatges es duen a terme en transport públic col·lectiu (tradicional). L'altre sistema de transport públic és el Sistema metropolità de transport massiu TransMilenio. En transport privat, l'automòbil i la motocicleta juguen un paper molt important. El sistema de ciclovies (344 quilòmetres de vies dedicades per a l'ús exclusiu de bicicletes) és un dels més extensos d'Amèrica. Per la seva part, els taxis realitzen prop d'1,1 milions de viatges al dia (vegeu Transport de Bogotà).
Les principals vies terrestres d'accés a la ciutat són l'Autopista Norte i la Norte Quito-Sur, que al costat de la Troncal Calle 13, formen part de la Carretera Panamericana en el tram Simón Bolívar que la uneix amb Caracas, Maracaibo, Quito i Guayaquil. A l'Occident, es troba el Carrer 80, que després del Pont sobre el Riu Bogotà, es converteix en l'Autopista Medellín-Bogotá. També al nord, la Carrer Séptima que després de la Calle 170 es denomina Carretera Central del Norte i serveix com a via alternativa per a l'Autopista Norte. En el suroriente, l'Avinguda Boyacá que empalma amb l'Avinguda Caracas i l'Autopista al Llano, es connecten comunicant la ciutat amb els Llanos Orientales. D'altra banda, l'Avinguda Circunvalar (via perifèrica als Turons Orientals), s'uneix en els seus extrems amb la Via a Choachi i l'Avenida de los Cerros que s'uneix a la Via a La Calera (vegeu Transport de Bogotà).
S'espera que en pròxims anys s'iniciï la construcció de l'Avinguda Longitudinal d'Occident, via perifèrica de l'occident que busca descongestionar el trànsit a l'interior de la ciutat.

Bogotà compta amb més de 498 rutes de transport públic col·lectiu (bus, microbús...). Els busos o microbusos circulen per la xarxa viària d'acord a un conjunt de rutes pre-establertes. Els passatgers poden agafar el bus en qualsevol punt del trajecte de la ruta i descendir igualment en qualsevol punt. (continuarà)
(La fotografia correspon a un bar de Zipaquirá, l'Amnesia, com les discoteques d'Eivissa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)