Tailàndia i Cambodja, dia 3: de Bangkok a Siem Reap (11 d’agost de 2015) (III)

El període va concloure amb la invasió Vietnamita mitjançant una guerra que va durar 17 dies entre desembre de 1978 i gener de 1979 i l'establiment de la República Popular de Kampuchea, estat que va començar la reconstrucció del país.

El 1991 les parts en lluita, l'ONU i altres països van arribar a un acord per acabar amb el conflicte. Consistia en el fet que prengués el poder temporalment un Consell Nacional Suprem format per autoritats de l'ONU i delegats de les diferents representacions del país. El príncep Norodom Sihanouk seria el president del mateix govern. El 1993 el partit monàrquicFUNCINPEC va guanyar les eleccions. El govern va ratificar una nova constitució, restituint la monarquia i establint el Regne de Cambodja, amb el príncep Sihanouk com a rei (era el seu segon període com a monarca). Després d'aquestes eleccions, cap país reconeixeria el govern a l'exili, que va perdre la seva representació a l'ONU i l'ajuda estrangera.

El juliol de 1997 Hun Sen va donar un cop d'Estat contra el FUNCINPEC i va substituir al príncep Ranariddh. Es van tornar a celebrar eleccions el 1998 i el Partit Popular de Cambodja i el FUNCINPEC van arribar a un acord pel qual Hun Sen seria primer ministre i Ranariddh el president de l'Assemblea Nacional, i segons el qual es formaria un govern de coalició i es crearia un senat.

Pol Pot va morir el 1998 i en aquest mateix any el rei Norodom Sihanouk va concedir una amnistia als principals caps Khmers rojos que malgrat tot no va satisfer a tothom. A començaments de 1999 la majoria dels homes de la guerrilla dels Khmers rojos van acceptar el procés de pau ofert i només un reducte va continuar a les províncies del nord-oest. Ta Mok, l'hereu polític de Pol Pot, va ser capturat i va acabar els seus anys a la presó (va morir el 2006). La pressió de moltes organitzacions de drets humans tant a nivell nacional com internacional i de l'ONU, va conduir a un llarg procés de negociacions amb el govern de Hun Sen per avançar un judici contra els dirigents de la Kamputxea Democràticaresponsables de la desaparició d'un quart de la població nacional en el que ha estat qualificat de genocidi. El 2006 es va constituir el jurat i a principis de 2007 s'obrirà el Judici als Khmers rojos.

El 2003 el rei Norodom Sihanouk va abdicar per segona vegada i el Consell Reial va triar com a successor al príncep Norodom Sihamoni, el seu fill, com a Rei de Cambodja.

El sistema polític de Cambodja es basa, segons la constitució de 1993, en la monarquia i la democràcia representativa i parlamentària. El Primer Ministre és el cap de govern, amb un sistema de múltiples partits, mentre el rei és el cap d'estat. El Primer Ministre de Cambodja és designat pel rei, amb l'anterior avís i l'aprovació de l'Assemblea Nacional; el Primer Ministre i el seu ministeri designat exerceixen el poder executiu al govern. Del poder legislatiu s'encarreguen el poder executiu, l'Assemblea Nacional de Cambodja i el Senat.

Cambodja té una àrea de prop de 181 040 km², compartint una frontera de 800 km amb Tailàndia al nord i a l'oest, una frontera de 541km ambLaos al nord-est, i una frontera de 1228 km amb Vietnam a l'est i al sud-est. Té 443 km de línia de costa al llarg del golf de Tailàndia

La seva geografia està dominada pel riu Mekong (Tonlé Thom en llengua khmer que significa "Riu Gran"), una font molt important de pesca, sobretot en època de pluges quan les seves aigües flueixen en sentit contrari, els pescadors aprofiten la fantàstica situació per pescar en grans quantitats amb el sistema dai, consistint a diverses xarxes d'arrossegament subjectades mitjançant vares a l'ample del riu. Aquest sistema aconsegueix capturar entre 5 i 10 t de peix per temporada.

Al centre de Cambodja està situat el llac Tonle Sap que significa "llac d'aigua dolça", conegut per ser el major llac dolç en el sud-est asiàtic. Durant l'època de pluges el llac actua com reserva i com a mecanisme per regular el cabal del riu Mekong. ja que compta amb una gran diversitat de peixos (més de dues-centes espècies identificades), existeix una forta activitat pesquera, tant en les seves ribes com en les desenes de cases i tendes flotants, poblades en la seva majoria per habitants d'origen vietnamita.”

Un cop arribats, per sort, hi ha wifi a l’aeroport, ja que la gent de l’hotel, el MotherHome  Inn(https://www.booking.com/hotel/kh/motherhome-inn.ca.html?aid=318615;label=postbooking_confemail;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=1;ucfs=1;srfid=3e33e9840d6c492e10453934c66e4397b745b2d1X1;highlight_room=; http://www.motherhomeinn.com/, no ens vénen a buscar. Finalment, al cap de molta estona, ens vénen a buscar amb un tuk tuk (https://ca.wikipedia.org/wiki/Auto-rickshaw) , vehicle al qual ens acostumarem ben aviat. (continuarà)

La fotografia correspon a la posta de sol des de Phnom Bakheng