Tailàndia i Cambodja, dia 6: Chiang Mai (14 d’agost de 2015) (II)

Chiang Mai se levantó de nuevo como centro cultural, comercial y productivo hasta adoptar su estado actual como el capital oficiosa del norte de Tailandia, y nacionalmente como segunda ciudad en importancia, solamente superada por Bangkok.
El pueblo habla entre sí la lengua Kham Muang (también conocida como tailandés norteño o Lanna), pero el tailandés de Bangkok se utiliza en la educación y en las comunicaciones. El viejo alfabeto de Kham Muang es estudiado sólo por los eruditos y el tailandés norteño se escribe comúnmente usando el alfabeto tailandés estándar.”
Un cop arribem, ja ens assetja una munió de taxistes que ens volen oferir els seus serveis per portar-nos a l’hotel que tenim reservat. Els taxis a Chiang Mai són vermells i són tipus furgoneta, estan oberts per darrera, a on seus i alhora poses la maleta. No tardem pas molta estona a arribar a l’hotel, però el taxista ens clava una bona picossada. El nostre hotel està situat en un carrer estret, però és força cèntric: el Baan Montien (http://www.booking.com/hotel/th/baan-montien.es.html?aid=311090;label=baan-montien-sM0TrVve413kEdJ5tGr5qQS65585606248%3Apl%3Ata%3Ap1%3Ap2%3Aac%3Aap1t1%3Aneg%3Afi%3Atikwd-89878237477%3Alp1005467%3Ali%3Adec%3Adm;sid=bc999635b340d0e8f31beae334f8b868;dcid=4;dist=0;room1=A%2CA;sb_price_type=total;srfid=0648ffc51b9dcadd986f6f75b70faa7e85d113faX1;type=total;ucfs=1& ). Un cop fets els tràmits preceptius, anem a fer un cafè en un bar proper per recuperar forces i alhora decidir què fem.  I no tardem gens ni mica a decidir-ho, ja que just davant d’on estem recuperant forces hi ha un temple, el Wat Chedi Luang , (https://en.wikipedia.org/wiki/Wat_Chedi_Luang  a on no paren d’entrar visitants.
El primer que faig abans d’entrar-hi, és comprar-me un mocador que em farà molt de servei durant els dies que vindran, ja que em serveix per tapar-me les espatlles. Em fa gràcia, ja que a les dones no se’ls permet mostrar les espatlles, però en canvi, a als monjos sí. Em fa ràbia, però callo. Entrem i anem visitant el temple, a on abunden imatges d’elefants, grans construccions i també un lloc a on la gent deixa escrits els seus desitjos. I ens trobem amb la sorpresa que algun altre català ha passat per allí abans, ja que demana la independència de Catalunya en un dels escrits. Per variar, per tal de poder entrar a tots els temples, és necessari descalçar-se. També m’indigna moltíssim que l’entrada està vetada en alguns temples a les dones. M’enfurismo, però he de callar. Chedi Luang va ser construït el 1441 i en el seu dia va ser una de les estructures més altes de tot Chiang Mai. L’entrada al temple és gratuïta. (continuarà)
(La imatge corespon als desitjos de llibertat expressats per turistes al temple de Chedi Luang)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)