Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Girona a Galícia (dia 1, 23 de juliol de 2015) (i V)

Al llarg del camí, veiem molts boscos d’eucaliptus (https://ca.wikipedia.org/wiki/Eucaliptus), un arbre que es va plantar molt a aquelles contrades per vendre’l a la indústria paperera, però el negoci no va reeixir i actualment hi ha molts boscos d’aquesta espècie, que té una fulla tòxica i a més acidifica el sòl, de manera que es tarda molts anys a recuperar-lo per a usos agrícoles. Anem fent camí i finalment, anem a parar a l’hotel que hem reservat, prop de Carballo.  L’hotel és el Mar de Queo (http://www.mardequeo.com/portada.php), al municipi de Queo de Abaixo. El lloc és idíl·lic i la nostra sorpresa ve quan una de les persones que ho porta resulta ser un noi català, en Narcís. Parlem amb ell una mica i anem a descansar una miqueta. Després d’una petita migdiada, fem un cafè amb llet i ens disposem a anar a visitar As Catedráis. Com que li comentem al noi, ens recomana primer que mirem a quina hora hi haurà la marea baixa (http://www.tablademareas.com/es/lugo/ribadeo)  per tal de no fer tot el viatge, que és llarg, en va. Ens posem en marxa i ja no parem fins a arribar a Ribadeo, a on hi ha la platja de les Catedrals (http://www.playadecatedrales.com/). Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Platja_d%27As_Catedrais), “La Platja d'As Catedrais (en gallec Praia das Catedrais, en català Platja de les Catedrals), nom turístic de la Praia de Augas Santas (Platja d'Aigües Santes), és una platja situada a la parròquia d'A Devesa, al municipi gallec de Ribadeo, a la província de Lugo. Destaquen els seus 300 metres de penya-segats de pissarra i esquist foradats per la marea, formant uns arcs semblants als de les catedrals gòtiques (d'aquí el seu nom) i que només poden veure's amb la baixamar, moment en què també es poden visitar coves de desenes de metres o passadisos de sorra entre blocs de roca. La platja té aquest relleu degut a l'efecte de l'erosió del vent i de l'aigua salada.

La platja forma part dun lloc d'importància comunitària i està catalogat dins de la Xarxa Natura 2000. A més, ha estat declarada monument natural per la Xunta de Galícia.

L'any 2008 va ser escollida com la millor platja d'Europa pel web de viatges més consultat de la Unió Europea, Youvox Voyage, que va realitzar una enquesta sobre 8.000 platges del món. L'any 2012 va ser escollida per Traveller's Choice com la millor platja d'Espanya, la segona d'Europa i la sisena a nivell mundial. “

Només d’arribar aprofitem per fer una volta per allí, contemplant la marea baixa i la bellesa del paisatge, molt bé protegit i preservat. De fet, hi ha bastanta cura amb tota la preservació de la platja, fins al punt que et fan registrar per baixar-hi, per evitar que hi hagi massa gent, i conseqüentment, evitar els perills de la pujada de la marea i també, protegir el patrimoni natural que hi ha.  Després de refrescar-nos amb una cervesa (caríssima, per cert), baixem a la platja; el dia assolellat i radiant fa encara més màgica la passejada per allí. Hi ha com unes coves a on es veu bé a on arriba la marea; un munt de musclos i també puc observar, a més de crancs entremaliats, per primera volta a la meva vida, percebes (https://ca.wikipedia.org/wiki/Percebe) . Ens entretenim mirant-los com es mouen i contemplant el paisatge. Però l’oasi es trenca quan els vigilants ens adverteixen que hem de començar a marxar, ja que la marea comença a pujar. Així ho fem i com que ja comença a ser tard i estem cansats, retornem cap a l’hotel, que es troba relativament lluny. En una parada tècnica per descansar, comprem un formatge fumat i pa, que ens serviran de sopar hores després. Finalment, arribem a l’hotel i el dia es va esgotant. De totes maneres, el sol tot just comença a pondre’s cap a les 22h, amb un bell paisatge de fons, amb tonalitats groguenques, taronges i vermelloses, que contemplem tot bevent un albariño (https://es.wikipedia.org/wiki/Albari%C3%B1o). I l’albariño l’acompanyem amb el deliciós formatge que hem comprat hores abans a una gasolinera. Com que portem moltes hores desperts, però, el cansament ens venç i acabem dormint unes quantes horetes enmig d’un oasi de tranquil·litat!

(La imatge correspon a la posta de sol vista des de Queo de Abaixo)