Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: Compostel·la i Fisterra (dia 2, 24 de juliol de 2015) (i IV)

A la fi del segle VIII es difon al nord-oest de la península Ibèrica la llegenda que Sant Jaume el Major havia estat enterrat en aquestes terres, després d'evangelitzar-les. Començà a rendir-se-li culte en un lloc proper a la ciutat episcopal d'Iria Flavia, avui Padrón, on hi ha un cementiri d'època romana. Molt aviat, la notícia s'estengué per tota l'Europa cristiana i els primers pelegríns comencen a arribar a Compostel·la, al lloc del sepulcre denominat Campus Stellae. El descobriment del sepulcre coincideix amb l'arribada al regne d'Astúries dels mossàrabs fugits de les zones dominades pels musulmans, buscant poder practicar les seves creences religioses.

El nombre de pelegrins augmentà extraordinàriament a partir del segle XI, quan la població europea assoleix sortir de l'aïllament d'èpoques anteriors i inicia una sèrie de contactes i intercanvis que, en el camp religiós, duran a fer de la peregrinació la forma més difosa de devoció. Roma, Jerusalem i Santiago de Compostel·la seran les destinacions més importants. Els croats i les ciutats marítimes italianes obren la ruta de Jerusalem i els monarques de Navarra, Aragó, Castella i Lleó faciliten el viatge a Santiago mitjançant la construcció de ponts, reparació de camins i edificació d'hospitals. El recorregut que es feia per arribar-hi es podia fer des de tot arreu, però principalment començava des de França i recorria l'actual costa cantàbrica fins a la catedral. En el camí es va començar a edificar per la comoditat dels peregrins que feien el viatge i es van construir hostals, hospitals, mercats, etc.

Anys més tard, el caràcter apostòlic de la seva església i les riqueses acumulades gràcies als pelegrins, permetran a un bisbe emprenedor, Diego Gelmírez, convertir la seva seu en un arquebisbat.

Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància. Per a l'Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònomgallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només per al pelegrí religiós i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures per a pelegrins. Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí. Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix el religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles. El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals. L'actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.

El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s'ha convertit en símbol de fraternitat i vertebrador d'una consciència europea.”

Al cap, veiem la posta de sol, malgrat que uns núvols baixos ens impedeixen que l’acabem de gaudir.  Malgrat tot, la sensació increïble de felicitat i de llibertat m’impregna tots els porus de la pell. Ens quedem absorts mirant com les onades furioses xoquen contra els roques i les cabres, impertèrrites a tant bell i esfereïdor espectacle, pasturen sense fer-ne més cabal. Mentre miro l’horitzó imagino com devia ser la vida allí segles enrere, amb vaixells solcant les aigües de la fi del món! Però retorno a la realitat per culpa del vent gèlid que em glaça la sang i em fa tremolar. Finalment, marxem i anem cap a la zona del port, a on sense ni buscar-ho entrem al que seria el típic bar del poble i matem la fred i la gana a base de delicioses tapes de formatge gallec, truita, pebrots del Padrón, etc, tot ben regat amb vi i cervesa i rematat amb un licor cafè típic de la zona. I el dia ja no dóna per gaire més que per anar a estirar la carcanada unes hores! 

(La fotografia correspon a la posta de sol vista des del cap de Fisterra)