Galícia, del 23 al 27 de juliol de 2015: de Girona a Galícia (dia 1, 23 de juliol de 2015) (IV)

El sector secundari aporta el 28,8% del Producte interior brut gallec. Hi destaquen les contribucions de la generació d'energia i la indústria de la construcció. També cal destacar la construcció naval a Vigo i Ferrol, la indústria automobilística i la tèxtil, així com la indústria relacionada amb la manipulació del granit.
Quant al sector terciari, en l'actualitat, Galícia es troba en un fort procés de renovació turística.
L'idioma propi de Galícia és el gallec, sent oficial junt amb el castellà. El gallec té amb el portuguès un tronc comú (galaicoportuguès) i manté viva una tradició d'elements celtes, heretada dels celtes, en la cultura dels Castros, abans de l'arribada dels romans.
Un moviment lingüístic (el reintegracionisme) sosté que el gallec i el portuguès només són diferents varietats del mateix idioma gallec-luso-brasiler i que l'actual separació de la normativa portuguesa i la normativa oficial gallega només es deu a la castellanització normativa del gallec (única varietat galaicoportuguesa amb ortografia semblant a la del castellà).
Recentment s'ha trobat el document escrit més antic escrit en gallec que es conserva, el qual data de l'any 1228, es tracta del Foro do bo burgo de Castro Caldelas atorgat per Alfons IX a l'abril del dit any a la vila d'Allariz, a la província d'Ourense.
El seu ús ha decaigut amb el pas dels anys a les àrees rurals a causa de la influència de l'espanyol en les urbanes. Encara així, segons el més recent estudi sobre els costums idiomàtics de la població gallega, el coneixement del mateix se situa entorn d'un 80% de la població. És l'idioma percentualment més parlat d'entre els propis de les nacionalitats històriques.
Com en el cas de la majoria de les llengues romàniques, les primeres manisfestacions literàries en gallec (anomenat de vegades galaicoportuguès) daten de l'Edat Mitjana. Després d'aquesta etapa en què destaca sobretot la producció poètica, va tenir lloc un llarg període de més de tres segles de sequea literària en la qual va deaparèixer gairebé per complet la literatura gallega. Amb el Rexurdimento, a la segona meitat del segle XIX, la literatura en gallec reneix amb noms fonamentals com el de Rosalía de Castro.
Ja al segle XX, abans de la guerra civil tenen especial importància grups d'intel·lectuals com les Irmandades da Fala o la Xeración Nós, amb escriptors com Vicente Risco,Ramón Cabanillas i Castelao. Poden observar-se després dos períodes més que coincideixen, aproximadament, un amb el franquisme i l'altre a partir de la transició. Autors de fama de la literatura gallega contemporània són Xosé Luís Méndez Ferrín, Manuel Rivas o Suso de Toro.
Des de 1963, el 17 de maig se celebra el Día das Letras Galegas (Dia de les Lletres Gallegues) per a homenatjar a persones que van destacar per la seva producció literària en gallec.
La música popular gallega té un origen obscur i remot i una gran varietat de melodies i tonades. Els instruments característics són lagaita, el tamborí, el pandeiro, les ferreñas, les cunchas i la zanfoña medieval. En canvi, la música culta no ha estat gaire conreada a Galícia i ha restat limitada als mestres de capella i a les escolanies de les catedrals.
Entre els ritmes musicals destaquen les muiñeiras, dances folclòriques tradicionals que tenen el seu origen als molins on es molia el blat, i els alalás.
La gastronomia gallega destaca per la varietat i qualitat dels seus productes, demostrada pels més de 30 productes gallecs amb Denominació d'origen protegida.
Els plats més tradicionals de la cuina gallega són, entre d'altres, el caldo gallec, el pop á feira, el bullit, el lacón con grelos, els pebrots de Padrón, la caldeirada, el xurrasco, el marisc, els callos i l'empanada. Entre els postres destaquen el pastís de Santiago i el de Mondoñedo, les orelles (típiques del Carnaval) i les filloas. Altres productes típics són la patata, la castanya, la mel, els embotits, el formatge i el pa.

Entre les begudes destaquen la queimada, els aiguardents i derivats, i els diferents tipus de vi, entre els quals cal destacar les cinc denominacions d'origen: O Ribeiro, Rías Baixas, Monterrei, Valdeorras i Ribeira Sacra”.
(La fotografia correspon a As Catedráis, amb marea baixa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)