Una nit diferent (i II)

Els que viuen a la casa, un diumenge al mes, perden la seva intimitat. Les habitacions es transformen en improvisats camerinos, el lavabo es veu envaït per tot d’estranys, etc. Però la gent es comporta de forma exquisida. L’acte es divideix en dues parts, entremig de les quals hi ha un refrigeri molt ben muntat. El que em cridà més l’atenció, però, a part del nivellàs, és que aquest acte sense propaganda tingui tanta acceptació. Fins i tot la mestressa ens explicà que ha aconseguit, mitjançant mecenatge, poder mantenir la casa i continuar el seu “Saloon”, que es remunta, segons va explicar, a l’època dels grecs i que a Europa va ser molt comú també. Veient l’espectacle, l’organització, el lloc, etc., vaig pensar que seria genial poder fer una cosa així a Catalunya. Però malauradament, no crec que fos possible: no es donarien permisos, es consideraria, amb la nova i dictatorial llei de seguretat ciutadana, una reunió clandestina... Una diferència abismal entre un país i l’altre en el tema de la cultura. Alguna cosa sí que tenim per aprendre dels EUA en aquest cas...