Ell


ELL
Ell, al seu aire, com sempre ha fet;
ja no canviarà, viurà com vulgui viure.
Ell, a voltes taciturn, d’altres eufòric.
Alhora que tant estima,
tant hermètic per expressar les emocions.
Ell, fill de la postguerra,
educat en una llengua que no era la seva,
creixent en l’ostracisme
d’un cruel dictadura.
I malgrat tot, estimant i gaudint la vida.
Ell i  les tardes amb motocicleta,
els cinemes clandestins,
les feines per aquí i per allà,
lluitant dia a dia per tirar endavant.
Ell i la família, fills i aficions,
les pors i  les preocupacions,
els somriures i  les emocions,
han bastit els seus anys.
Ell i els dinars amb els amics,
les caminades amb els gossos,
i  les partides de cartes.
Ah, ell i les sempre velles i estripades
novel·les “de l’oeste” a les mans
Ell i les sorolloses migdiades,
i els dolços per postres que no manquin!
I així, dia a dia, la vida passa.
I per molts anys més.

Ell, el meu pare.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna