De restaurant (I)

De tant en tant, també vaig a dinar o a sopar fora per aquí als EUA. D’anar de restaurant també en podem aprendre, alguna, alguna cosa.  Per exemple, només d’arribar ja et serveixen aigua. L’aigua no es paga, ja sigui en un pub o en un restaurant, i en pots demanar tanta com vulguis. D’altra banda, les racions solen ser abundoses, massa, però d’acord amb el preu que es paga per elles. Quan acabes de menjar, ja tens el cambrer o cambrera de torn que et demana si vols emportar-t’ho. En cas afirmatiu, et proporcionen un carmanyola d’un sol ús, de manera que el malbaratament de menjar és molt petit. Els cambrers i cambreres acostumen a ser gent molt simpàtica, que només d’asseure’t a taula es presenten dient el seu nom i dient que estan allí per servir-te i que s’ocuparan de tu mentre estiguis a l’establiment.  Però darrere l’amabilitat també hi ha sovint unes condicions laborals precàries...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna