D’infants malalts

Durant aquesta estada aquí als EUA, he tingut l’oportunitat de conèixer gent molt maca i acollidora, entre ells un metge cubà que treballa amb infants amb càncer. Durant una agradable vetllada a casa seva, amb la seva dona i un grapat de gent més, per veure la SuperBowl, vam tenir temps de parlar de moltíssimes coses, entre les quals va sortir el tema dels infants malalts de càncer.  La reflexió que va fer ell va ser que els infants viuen el present, no tenen consciència que en algun cas, moriran. No tenen visió de futur, viuen el present i són feliços. Estan més preocupats pels seus progenitors, a qui veuen patir, que per ells mateixos.  Tot i patir i estar malalts, només veuen demà, no veuen demà passat i dins del seu món són feliços. La veritat és que se’m va posar la pell de gallina i poca cosa em restà a dir. Només esperar que per tots hi hagi no només demà, sinó també demà passat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna