Eivissa, dia 1: de Girona a Eivissa (14 d’abril de 2014) (i IV)
Tot seguit, ens
retirem ja cap a l’apartament. Ens abillem per anar a sopar i ho anem a fer al
bar “Comidas Bar San Juan”, que també recordava de l’altra volta que havia
estat a l’illa. De fet, és l’establiment més vell de l’illa. Hem d’esperar-nos
més de mitja hora, que aprofitem per fer una cervesa a la terrassa d’un bar. Quan
ens toca el torn, sopem a “Can Juan”. Gaudim d’allò més amb les menges, amb la
conversa i també celebrant l’aniversari d’una de les noies. Li demanem al
simpàtic cambrer a on podem anar a fer una copa i ens diu que el “Bar Pereira”
és un bon indret (http://www.teatropereyra.com/)
. Li fem cas i hi anem, però tan de bo no ho haguéssim fet! Tot i que sembla un
xic “pijet”, hi entrem. Demanem unes típiques herbes eivissenques, que em
recorden a la ratafia i ens disposem a gaudir de la música en directe quan ens
cau una galleda d’aigua freda: ens foten 10 euros per un vas petit, ple de
gel i de licor. Ens indignem i abans de
marxar, no em puc estar de dir-li, educadament, al responsable de
l’establiment, que són uns lladres. Un autèntic robatori! Per fer-nos passar
una mica la mala llet, anem al bar a on havíem fet la canya abans de sopar i
allí unes herbes només costen 2,5 euros! Fem una canya i riem també veient que
la majoria de flors de l’establiment estan ben marcides. El local està molt i
molt ple d’italians, com en molts llocs de l’illa. Tot xerrant se’ns acosta un
noi que parla eivissenc, amb qui acabem xerrant sobre la situació del català a
l’illa. Sap greu veure que està molt arraconat el seu ús, però que hi ha encara
qui hi creu, ja que el noi fins i tot ens parla de Països Catalans. La situació
a Ses Illes és ben complexa i complicada... Finalment, com que ja és tard i hem
matinat molt, ens retirem a planxar l’orella durant unes quantes hores perdudes
enmig del Mediterrani....
(La imatge és de la platja Des Figueral)
Comentaris