Eivissa, dia 1: de Girona a Eivissa (14 d’abril de 2014) (III)
El sol pica de valent
i comencem a posar-nos vermelles i tot! La següent parada del trajecte la fem a
Sant Joan de Labritja (http://www.santjoandelabritja.com/index.php/ca/)
; allí, prenem un cafè en una terrassa, fem petar la xerrada i riem a cor que
vols amb els petits plaers de la vida. Finalment, decidim marxar i ja anar a
Eivissa ciutat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Eivissa_(municipi))
, tot passant per bonics paisatges. Breument,
a la viquipèdia s’explica, entre d’altres coses, que “La
ciutat la fundaren els fenicis, cap a l'any 654 aC, damunt el
puig de Vila que vigila la badia i port d'Eivissa, amb el nom d'Ibosim. Abans
ja havien visitat la ciutat els grecs, al segle VIII aC, sense arribar
a establir-s'hi.
Hi
ha restes que demostren que les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) ja havien
estat poblades en el segon mil·lenni abans de Crist, segons ho demostren les
restes prehistòriques trobades a l'illa d'Eivissa i a la de Formentera (poblat
megalític de Ca na Costa). Amb els romans es coneixia Eivissa com Ebusus i
amb l'emperador August com Insula Augusta. Més tard i
amb els àrabs se la va conèixer amb el nom de Yebisah.
Amb
la conquesta catalana del 1235,[2] l'illa es va repartir en quatre quartons entre els nous ocupants, excepte
la vila que va quedar en comú. Amb els decrets
de Nova Planta
de 1715 és abolida la Universitat
d'Eivissa,
institució de govern insular, passant a ser Ajuntament d'Eivissa amb les
competències reduïdes al nou sistema de govern local, i presidit pel governador
militar nomenat per la Reial Audiència de Mallorca. A més de perdre
l'autonomia, el nou Ajuntament va perdre la principal font de riquesa,
l'explotació de les salines, que van passar a la hisenda reial. La seu de
l'Ajuntament va ser la mateixa que ocupava la Universitat, avui Museu
Arqueològic de Dalt Vila a la plaça de la Torreta. Actualment l'Ajuntament té
la seu a l'antic convent del dominics.
El
1782 el rei Carles III concedeix a la
vila el títol de ciutat. Entre altres privilegis li permet tenir un bisbat
propi, deslligant-se així del bisbat de Tarragona després de més de 500 anys.
Amb les Corts de Cadis, el 1812, es recupera la divisió territorial tradicional de
quartons, quedant l'illa de Formentera integrada al municipi de la Ciutat
d'Eivissa. El 1888 se segrega el nou municipi de Formentera. L'any 1979, dintre del procés de normalització de la toponímia
(que culmina l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística
de les Illes Balears), es canvia Ciudad de Ibiza per Eivissa i
l'Ajuntament passa a anomenar-se Ajuntament d'Eivissa“ . Un cop a la capital de
l’illa perdem una mica la paciència intentant trobar aparcament; finalment, ja
amb els nervis a flor de pell, ho aconseguim i ens dirigim cap als apartaments
“Los Robles” (http://www.booking.com/hotel/es/apartamentos-los-robles.html?aid=400000;) , a on hi tindrem la
nostra “llar” durant dues nits. La veritat és que l’apartament està molt bé i
molt econòmic, a més de molt i molt cèntric. Deixem les coses, ens sortegem les
habitacions i quan vaig a la que m’ha tocat, veig que just davant hi ha un
balcó amb un gran parell de banderes espanyoles. Nosaltres, contrarestem
penjant l’estelada! Un cop instal·lades, unes opten per dormir una estona i les
altres anem cap a la zona del port a passejar i a mirar botigues. Sense ni
buscar-ho acabem entrant en una especialitzada en productes de l’illa. Comprem
berenar i xerrem amb el simpàtic botiguer, que coneix bé les comarques
gironines. Servidora compra un tros de
flaó, el dolç típic d’Eivissa, amb un agradable gust de menta (http://www.lestevesreceptes.cat/c/flao-eivissenc.html; http://ca.wikipedia.org/wiki/Fla%C3%B3)
(La fotografia és de la sargantana de les Pitiüses)
Comentaris