Hawaii, dia 2 (14 de març de 2014): de Honolulu a Hilo



De bon matí ens llevem i xerrem una mica amb les companyes d’habitació. Una noia és francesa però viu a Miami i visita un amic a l’illa; resulta, però, que el noi beu massa i a la noia li ha agafat por, de manera que ha decidit traslladar-se a l’hotel. També hi ha una altra noia que viu a Los Angeles i una alemanya mig deprimida perquè el noi que s’ha lligat ara no li fa cas. Amb tot el panorama baixem a esmorzar; ens adonem que el hostel està bastant ple, de gent jove i no tant jove. Després d’omplir l’estómac, anem a fer un vol per la Waikiki beach. I camina que caminaràs acabem fent una bona caminada, passant pe sota el Diamond Head (http://en.wikipedia.org/wiki/Diamond_Head,_Hawaii) i també podem veure uns quants surfistes a la platja. Ja de tornada al hostel, fem un bon tros del camí per la sorra de la platja. La temperatura és molt agradable i posem els peus a l’aigua. La gent es banya o fa surf, i entremig, veiem sobresortir el cap d’una foca de dins de l’aigua!!! El dia és preciós i continuem de retorn cap al nostre allotjament quan es para un noi amb una moto i em pregunta si sóc una “porno-star”!!! Els ulls em surten d’òrbita! Continuem i també veiem molta gent corrent, i molta gent, a jutjar per les faccions, oriünda. També em fixo que hi ha moltes cases que fan la pinta de ser molt i molt cares... La caminada ha estat llarga i per agafar forces per la tarda, ens perdem per un dels carrers més concorreguts de Honolulu, davant de la Waikiki beach. Allí hi trobem una Cheesecake factory (http://www.thecheesecakefactory.com/; http://en.wikipedia.org/wiki/The_Cheesecake_Factory) , una cadena de restaurants que no fa gaire havia descobert a Delaware. La veritat és que s’hi menja molt bé; el millor, però, són els pastissos! Realment deliciosos (el meu preferit és un de xocolata blanca amb nous de macadamia). També allí veiem que van molt avançats. Tenen com una mena de telèfon que vibra quan és el teu torn per entrar a dinar o a sopar (normalment hi ha molta cua)!
Un cop amb l’estómac ple, no ens queda temps per a res més que per agafar de nou un shuttle bus que ens portarà de nou a l’aeroport. Després de pagar els preceptius 17$ per facturar la maleta, ens embarquem en un vol de Hawaiian airlines que ens portarà a una nova illa, la més gran i la més jove de totes: la Big Island (http://en.wikipedia.org/wiki/Hawaii_%28island%29) , també dita Hawaii. Aquesta illa sembla que deu el nom al descobridor polinesi que la va trobar, Hawaiiloa (http://en.wikipedia.org/wiki/Hawai%CA%BBiloa ) .

Durant el curt trajecte de vol, el paisatge des de l’aire és espectacular! Quan aterrem a Hilo (http://en.wikipedia.org/wiki/Hilo,_Hawaii ), la ciutat més gran, veiem que l’aeroport és ben petit i mig obert pertot arreu. Ja fosqueja i acaba de ploure. Com que no és molt gran, només hi ha un parell de taxis i n’agafem un, que ens portarà al hostel, el Hilobackpacker hostel (http://www.hilobackpackershostel.com/ ) Una vegada allí i ja instal·lades, el dia ja ha fendit. Ja és fosc del tot i anem a fer un vol per la zona més “downtown”, a on hi trobem alguns bars i restaurants i acabem fent una cervesa a un bar anomenat  Cronies.
Abans d’anar de nou cap al hostel, compro a la gasolinera una cervesa típica de l’illa, la Kona (http://konabrewingco.com/) ; en puc comprar una edició un xic especial, amb un regust de coco, que és boníssima (http://konabrewingco.com/blog/beers/koko-brown/) . La bec mentre faig petar la xerrada amb un noi que treballa al hostel. És un noi alemany que, abans d’entrar a la Universitat, s’ha passat un any viatjant per  Sudamèrica i que parla un castellà més bo que el meu! I ja poca cosa més que anar a descansar mentre defora cau una intensa tempesta tropical! 
(La fotografia correspon a la foca que vam veure tot passejant per la platja!) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol