Nicaragua dia 3 (26 de maig de 2013): el mercat Roberto Huembes

El queixal s’ha mig comportat i he aconseguit dormir. Al matí, després de despertar-me sota una bona dutxa, esmorzem i, com que tenim el matí lliure, agafem un taxi i anem directament al mercat Roberto Huembes (http://vianica.com/sp/atractivo/38/mercado-roberto-huembes) . Allí, de nou, ens perdem entre la multitud d’artesania i també entre la grandiositat del mercat. Carrerons i més carrerons que ofereixen absolutament de tot. Ens perdem per la fruita i perdo el compte dels tipus que n’hi arriben a haver. Per exemple, no sé quants tipus de mangos tenen! També hi ha ous de tortuga, tot tipus de carn i fins i tot, venen iguanes per menjar! Un altre fet que em crida l’atenció són un tipus d’element pels infants, les “piñatas” (http://es.wikipedia.org/wiki/Pi%C3%B1ata) : són com figures que s’omplen de caramels i regals i que han de trencar el dia del seu aniversari. És tot un ritual i molt i molt acceptat! La gent aquí també beu els refrescos amb bossa de plàstic. Comprem una mena de rosquilles i altres menges típiques i també ens firem de més artesania. Al mercat s’hi troba absolutament de tot i és bàsicament per a gent del país. Diria que som del poquíssims estrangers que en aquest dia hi volten. Em crida també l’atenció el fet que, potser perquè és diumenge, la multitud de barberies que hi ha estan completament plenes. També observo l’habilitat de les dones per portar coses al cap...Les hores la veritat és que passen voltant perduts pels carrerons de l’interminable mercat. També és curiós observar la gran afició que hi ha en aquest país pel Barça (i en menor mesura pel Madrid). Molta gent, grans i petits, porten camisetes blaugrana i es fàcil veure banderes en molts llocs o cotxes amb l’adhesiu del Barça. Fins i tot, en moltes carreteres hi ha anuncis de desodorant amb els jugadors del Barça. L’afició que aquí es demostra és descomunal! També al mercat hi ha molts infants que demanen. La veritat és que se’t trenca el cor, però molta gent oriünda et recomana que no els hi donis res, ja que més que ajudar-los el que s’aconsegueix és crear un cercle viciós i una petita màfia. En aquests moments et sents impotent. Els seus ulls destil·len il·lusió i innocència. I és llavors quan me n’adono de quan d’afortunada que sóc... El dia avui és càlid, bastant, i aprofitem el final del matí per anar a fer una cervesa amb una agradable conversa pel mig i tot seguit, anem a dinar. Acabem, dins del mateix mercat, a “El comedor de la Lucy” (http://www.hoy.com.ni/2012/11/14/mercados/8885-a-fuego-lento.html) . La Lucy resulta ser una venerable anciana que ens fa seure en una taula i en un obrir i tancar d’ulls ja tenim el plat a taula. Jo menjo un arròs blanc amb frijoles i plàtan i formatge fregit; per beure, un deliciós suc de tamarindo (http://es.wikipedia.org/wiki/Tamarindus_indica) i l’altre professor, una sopa de mondongo (http://en.wikipedia.org/wiki/Sopa_de_mondongo) , com una espècie de gran mongeta que es fa servir per fer sucs, per cuinar, etc. Després de l’apetitós dinar, que costa uns tres euros per persona, parlem una mica amb la Lucilda, la Lucy, que ens conta que va treballar al consolat italià i que va tenir l’oportunitat de visitar el país. Sap parlar diferents llengües, entre elles algunes d’autòctones i també l’àrab. La veritat és que sembla que és tota una institució. També ens explica que no fa pas molt va anar a Cuba, recomanada pel mateix president nicaragüenc , per tal que li fessin una operació de cataractes. La veritat és que és tot un plaer parlar amb ella i m’hi hauria passat més estona, però la bona dona tenia feina. Sortint de dinar ja agafem un taxi i retornem a l’hotel. La veritat és que durant el matí el queixal m’havia deixat tranquil·la, però no a la tarda, a on passo una mala estona fins que el dolor es calma. Quan ho aconsegueixo, vaig a la piscina a llegir una estona i a prendre un Nica libre: un rom amb cola i llimona! I poca cosa més; una deliciosa pinya colada per sopar i a descansar....

(La imatge és de les iguanes que es venen per menjar al mercat Roberto Huembes)