Nicaragua dia 1 (24 de maig de 2013): el primer dia a Managua (III)
Finalment,
retornem a l’hotel, a on ens hi estem fins que els companys de la Universitat
Nacional Agrària (http://www.una.edu.ni/ ) ens vénen a buscar. Anem al rectorat i allí
conversem una bona estona amb el rector sobre els reptes del sector porcí en un
país com Nicaragua. La veritat és que hi ha molta, moltíssima feina a fer i cal
molta pedagogia. La Rosa també ens explica que el rector és l’assessor del
propi president en matèria agropecuària. Després d’això, ens porten al campus
agrari, a con continuem amb les reunions i tot seguit anem a veure els porcs.
Veiem per primera volta el “Chancho Negro”, el porc oriünd d’aquesta terra,
totalment adaptat i del que cal fer-ne promoció i millorar el rendiment. També
anem a veure les vaques i les cabres. Per desgràcia, aquests animals estan
bastant flacs. De fet, part de la població té problemes per abastir-se ella de
menjar i tampoc en té per donar-ne als animals. Dintre del mateix campus
(flanquejat a cada banda per vigilants armats) tenim la gran oportunitat de
veure l’ocell nacional, el guardabarrancos (http://es.wikipedia.org/wiki/Eumomota_superciliosa)
, realment preciós, de tonalitats blaves. Costa de veure’ls, així que ens
considerem afortunats. Tenim temps de fer-li fotografies i tot! També tenim
l’oportunitat de contemplar una plantació de marango (http://elcronistadigital.com/?p=6905;
http://www.fao.org/AG/AGa/AGAP/FRG/AGROFOR1/Foidl16.htm
) , un arbre amb moltes propietats i importat de l’Índia. Sembla que els seus
olis són molt apreciats en cosmètica, però a més ajuda a les persones amb
càncer i diabetis. A la universitat també l’estan començant a utilitzar amb els
animals, ja que serveix per protegir-los de determinats paràsits. Tot un
descobriment sobre el qual ara s’està treballant. Una vegada acabada la visita
al campus ja marxem. Per arribar al campus, bastant allunyat, cal passar per
una zona franca, a on s’aglutina una grandíssima quantitat de gent i a on
sortir-ne amb el cotxe esdevé tota una autèntica odissea. I és que a Managua i
als voltants hi viuen aproximadament uns 5 milions de persones (continuarà)
(La fotografia correspon a un guardabarranco)
Comentaris