Nicaragua dia 1 (24 de maig de 2013): el primer dia a Managua (I)


Després de gairebé 24 hores, arribem a Managua (http://es.wikipedia.org/wiki/Managua) . El periple ha estat llarg: Barcelona a Amsterdam, Amsterdam-Panamá city i finalment, de Panamà City a Managua. Ens instal·lem a l’hotel Las Mercedes (http://www.lasmercedes.com.ni/) , just davant del mateix aeroport i conversem amb la Rosa, la cap del projecte amb el qual venim a col·laborar. Cansats com estem, ens retirem a descansar, cosa que no aconsegueixo gaire, no pel jet-lag, sinó per un horrible mal de queixal que va començar amb mi el viatge. Al matí següent, després d’esmorzar (al bufet hi ha una pinya boníssima, frijoles i un llarg etcètera), el tenim lliure, així que agafem un taxi i anem al centre de la ciutat (el nostre hotel està a 11 km). El mateix taxista, en Roberto, ens fa una petita visita guiada per la ciutat. El camí està ple de cases d’una sola planta (de fet, totes ho són, més que res per evitar els efectes del terratrèmols que sovint afecten a aquesta zona). Hi ha molta gent fent vida pels carrers, de fet, la vida és el carrer. Passem pel que queda de l’antiga Managua, la Managua vella (http://es.wikipedia.org/wiki/Centro_hist%C3%B3rico_de_Managua ) , però el propi taxista ens diu que no és un lloc per a parar-s’hi, de manera que ho veiem des de l’interior del taxi. La veritat és que abunda la pobresa, per desgràcia, i molt. Continuem i ens parem a la catedral vella de la ciutat (http://es.wikipedia.org/wiki/Antigua_Catedral_de_Managua) . Va ser destruïda pel terratrèmol del 1972 i mai s’ha reconstruït.  Hi ha un parc al davant, el parc José Dolores Estrada a on hi ha la tomba del líder sandinista Carlos Fonseca (http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Fonseca) . També a la zona de la Catedral Vella s’hi pot trobar la Casa del Pueblo, actual seu del Consejo de Poder Ciudadano. Un altre punt a veure és el monument al gran Rubén Darío (http://es.wikipedia.org/wiki/Rub%C3%A9n_Dar%C3%ADo) . I no lluny del monument al poeta també hi robem el Teatro Nacional Rubén Darío (http://www.tnrubendario.gob.ni/; http://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Nacional_Rub%C3%A9n_Dar%C3%ADo) . De forma adjacent a la catedral també s’hi troba el Palacio de la Cultura i Biblioteca Nacional (continuarà)
(La fotografia correspon al monument a Carlos Fonseca) 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació