Petons de diumenge, de Sílvia Soler


"Petons de diumenge", de l'empordanesa Sílvia Soler és un dels últims llibres que he tingut la sort de poder llegir. El relat va ser mereixedor del premi Prudenci Bertrana el 2008, i a fe que s'ho mereix. En les pàgines de llibre es desgrana la vida de la Valèria Isern, una dona amb una vida que de tan convencional esdevé extraordinària. Trenca amb els tabús de l'època (car la narració s'ambienta en la postguerra) volent estudiar arqueologia, però després es refugia en la seva vida familiar. Durant tota la seva vida manté contacte epistolar (poques vegades es troben físicament) amb la seva excompanya d'estudis, l'Elisa Saumell, una dona amb una vida excitant de viatges, amors, èxits. I just en aquest punt és on crec que rau l'èxit de la novel·la: la que hauria de ser la protagonista gràcies a la seva vida "fora de sèrie", l 'Elisa, esdevé una actriu secundària i dóna el protagonisme a la Valèria, una dona forta que narra la seva vida que s'apaga per culpa d'un càncer. El relat explica com la Valèria s'enamora i lluita per aquest gran amor contra l'oposició familiar, com es converteix en mare de quatre fills, com veu ella la seva relació amb els fills i viceversa, etc. Però mai falten a la seva vida les cartes de l'Elisa... Si voleu descobrir la història de la Valèria Isern, no us perdeu "Petons de diumenge", una frase que li deia la protagonista al seu futur marit quan la besava apassionadament i ella encara tenia massa tabús...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol