Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
A principis de mes es va aixecar una trista polèmica. El Barça i l'Espanyol, en tan que són els equips més "grans" del país, havien de jugar la Copa Catalunya, de la qual ja se n'havien venut més de 17000 entrades. Però la junta presidida pel senyor Rosell (sí, el mateix que va finançar la compra d'un vaixell pel Borbó) va dir que jugaria amb l'equip filial. Davant d'aquest anunci, l'Espanyol es va negar a jugar i ja vam tenir el sarau muntat. Quan el Barça es va retractar, va ser l'Espanyol qui no va voler jugar. Tot plegat, un trist i galdós espectacle que no fa cap bé al país. Pels dos equips hauria de ser un gran orgull jugar la Copa Catalunya, però sembla que se'n riguin dels catalans amb l'actitud que han mostrat els dos. Patètic el comportament que han tingut els dos clubs (i tot i que sóc culé de mena), especialment la del Barça. Reflexionem, si el Barça és més que un club no es pot permetre aquest desaire al país...
Comentaris