Despertar



DESPERTAR
L’albada fendeix
mentre els meus ulls entumits
s’embaladeixen amb el blau
del  meu Mediterrani.
Còmplices, mar i cel s’intercanvien somriures.
M’aturo i m’embolcallo del silenci.
La salabror es fon amb ma pell;
se m’ericen els pèls i el vent
s’emporta l’emoció dels ulls.
Una fiblada plena de vida és el preludi
d’un calfred que em recorre arreu;
Contemplo l’horitzó,
que ja toca l’anhelada llibertat.
Em mullo els peus i m’embriago
d’energia i amor.
Gràcies a la vida, un any més,
en un dia en què vaig obrir els ulls a la vida,
per poder despertar de bell nou
a la meva llar, al meu país,
en aquest racó del món.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol