Ara, d'Enric Casasses

  

Ara
Nosaltres ara 

som d'una altra era

bàrbars gent rara 

sense frontera 

sense papers 

sense bandera 

sense res més 

que aquesta cara.

El món s'ensorra 

ràpid quiet 

pertot s'escorre

la mala llet

hi han tocs d'alarma

pro el seu secret

és la nostra arma 

i no ens cal córrer.

Som masoveres 

del firmament 

tenim trinxeres

d'amor ardent

a la butxaca 

i foc i gent

a la barraca 

pensant maneres.

Les nostres veus 

estan ferides

pels altaveus 

i reprimides 

pels sacerdots 

de les mentides 

quan tu no pots 

dir lo que veus.

Veiem profetes

en un barranc 

tocant trompetes 

i pastant fang 

mig amagats 

escupen sang

desfigurats

toquen planetes.

A l'altra banda 

supermans vells

sota comanda 

cremen cervells 

pensen presons 

i pels anyells 

creen passions 

de propaganda.

Tu que has tingut 

somnis mai vistos 

ramat perdut 

d'escarbats tristos 

t'autoextermines 

adorant cristos 

tocant botzines

i fent el mut.
 
No us volem vèncer

ni atacar-vos 

tampoc convèncer 

sols saludar-vos 

hola què tal

i recordar-vos 

que el festival

tot just comença. 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació