Un dia a Lille

Aprofitant l’avinentesa que la ciutat de Lille (http://es.wikipedia.org/wiki/Lille; http://www.lilletourism.com / ) , al nord de l’estat francès, queda a menys d’una hora en tren des de Gent, em vaig decidir a visitar-la. Un diumenge, després de sostreure’m la mandra de sobre, vaig agafar el tren que m’hi havia de portar directament, però... ens vam quedar al poble de Tourcoing; hi havia una avaria a la via i vam haver de fer l’última part del trajecte en bus i tren; cal dir, però, que tot estava ben organitzat: primer un bus des de l’estació fins a la boca del metro i després un llarguíssim trajecte (car el metro dóna la volta a tota l’illa metropolitana de Lille), vaig arribar a la destinació que esperava: l’estació de Lille Flanders. Només d’arribar, em va cridar l’atenció un fet que no em va abandonar durant tota la visita a la ciutat: l’altíssim nombre de captaires, alguns molts joves; fins i tot infants. Em sembla que feia temps que no recordava un lloc amb tanta gent demanant almoina. El primer lloc a on em vaig dirigir va ser a l’oficina de turisme, situada a la plaça de Rihour. Em va atendre un noi molt amable que em va explicar molt bé quins indrets visitar. Seguint els seus consells, vaig agafar un bitllet de metro ZAP, que és a meitat de preu de l’oficial i que et permet fer trajectes de menys de tres parades. I és que el primer destí va ser fins a l’estació de Gambetta, just per sortir i trobar-me ja de cara amb el mercat de Wazemmes! I quin mercat, em sembla que feia temps que no en veia cap de tant gran! Parades i més parades, de fruita, de roba, d’utensilis, etc. I sense problemes, aparentment, les regentaven gent vinguda d’altres terres i gent del país, tots convivint pacíficament. Seguidament, després de fer-hi una àmplia volta, el següent pas de l’excursió per la ciutat va ser anar a veure la plaça de la República, i des d’aquí, una caminada fins a la zona de la ciutadella. En aquesta zona estava ple de gent fent esport. També hi ha un zoo, però estava tancat. Al centre mateix de la ciutadella no s’hi pot entrar, ja que és terreny militar...  Després de voltar-hi una mica, tot passejant vora el canal de la Moyene Deûle, vaig trobar un geocatching. Després de la ciutadella, em vaig capbussar a la vella Lille. Carrers i carrerons empedrats, amb molt d’encant, aguantant segles d’història al damunt. Moltes botigues i botiguetes conformaven el paisatge; però l’ambient totalment apagat; les botigues tancades i gairebé ningú voltant. Vaig descobrir el paisatge de les Trois Anguilles(amb geocatching inclòs), l’església de Santa Caterina, la Catedral de Notre-Dâme de la Treille (http://www.cathedralelille.com / ; http://fr.wikipedia.org/wiki/Basilique-cath%C3%A9drale_Notre-Dame-de-la-Treille_de_Lille  ), etc. I per acabar la visita dominical, la Vielle Bourse, un edifici amb un pati interior prop de l’anterior, a on hi havia un mercat de llibres de segona mà, la majestuositat de l’Òpera o la bellesa de l’església de Sant Maurici (personalment, em va agradar més aquesta que no pas la catedral; bellísima, esvelta, amb un monjo a dins que s’anava passejant i em va transmetre una estranya sensació de relaxació i pau). I com vinc comprovant també molts diumenges aquí a Gent, els carrers bastant deserts. Finalment, ja amb les cames cansades de tanta estona amunt i avall ( i quedant només per veure la torre Beffroi, des de la qual es té una vista panoràmica de la ciutat), vaig agafar de nou el tren per retornar a Gent. Per visitar la ciutat en un dia és suficient; però també m’hauria agradat poder visitar una mica més els afores! Si puc, hi tornaré!

La imatge correspon a les columnes d’un vell pont que ja no existeix, en un dels canals de la ciutat