Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Se’m posen els pèls de punta cada vegada que veig la tupinada que hi ha hagut a l’Iran. Com es poden perdre tants milions de vots i que surti, estranyament guanyadora la candidatura que ja governava? Com és que se silencia a cops de porra les veus dissidents? I les detencions il·legals, així com els morts que han perdut la vida per protestar silenciosament? Com és que les dones es continuen menystenint sense que ningú hi faci res, que tan sols el fet de portar les ungles pintades ja pot ser un fet condemnatori? I l’autoritat eclesiàstica, teòricament neutre en aquestes eleccions, per què es decanta per la candidatura falsament guanyadora? També estan borratxos de poder? I el dret bàsic de manifestació, què se n’ha fet? Democràcia? No! I mentrestant, occident calla. Per què? Moltes preguntes que em fan bullir el cap de ràbia, però malauradament, sense resposta.
Comentaris