Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Dissabte passat al matí; el salvatge vent m’impedeix anar al meu poble i em quedo a Girona. Decideixo anar a passejar, quan una visió em fa parar la música que m’acompanya a l'mp3. En una plaça, un grup de gent està ensenyant a un altre grup a ballar sardanes. Són gent de diverses edats, amb un reproductor i un parell de senzills altaveus, tot coronat amb la senyera. M’emociono i em vénen ganes d’afegir-m’hi, però la vergonya (maleïda ella!) m’ho impedeix. Però per dintre tinc la petita alegria de saber que la cultura encara és viva i que hi ha gent que dedica part del seu temps a transmetre-la a les següents generacions i als nouvinguts. Un fort brindis per la sardana, la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan!
Comentaris